Estrena
Imma Merino
Del futbol a la poesia
Feia hores que, com és habitual en els festivals, el director Lisandro Alonso, l'actor Viggo Mortensen i el poeta Fabián Casas, coguionista i també intèrpret de Jauja, eren a la terrassa de l'hotel Maria Cristina, a Sant Sebastià, encadenant una entrevista rere l'altra quan em va tocar el torn. Mortensen em va demanar si coneixia el periodista que acabava d'entrevistar-los perquè, just quan havia marxat, havia recordat alguna cosa sobre un futbolista, l'imprevisible Mágico González, que no li revenia. Jo li vaig comentar que, en la presentació del film a Canes, va mostrar una pancarta amb aquesta exigència: “San Lorenzo, queremos la Copa.” Vaig ser una inconscient perquè aquest aficionat a l'equip argentí del San Lorenzo (però també del Real Madrid) va parlar de futbol durant bona part del temps que se m'havia concedit. Alonso i Casas escoltaven amb una actitud que feia pensar que estan acostumats als discursos futbolístics de l'actor, que, nascut a Nova York l'any 1958, va passar prou temps de nen a l'Argentina per covar una passió pel futbol més gran que la d'ells mateixos, que són argentins.
El cas és que Lisandro Alonso no va contactar amb Mortensen per la seva afició al futbol. Tampoc perquè sigui un actor famós arran de la seva participació en films de Cronenberg (com ara a Una història de violència i Promeses de l'Est) i sobretot per haver encarnat Aragorn a la trilogia d'El senyor dels anells, de Peter Jackson. El director de La libertad, Los muertos, Fantasma i Liverpool, films que fan que sigui reconegut com un dels autors més irreductibles del cinema contemporani, s'hi va interessar perquè comparteixen amistat amb Fabián Casas i perquè Mortensen és un apassionat de la literatura que fins té una petita editorial. “A mi, de fet, els actors no m'interessen gaire i no deu ser per res que fins ara no hagués treballat amb actors professionals. M'interessen les persones, algunes persones, i Viggo n'és una. Encara més després d'haver compartit aquesta experiència”, va comentar Lisandro Alonso.
Mortensen, que encarna un militar danès (la nacionalitat del seu pare) que arriba a la Patagònia l'any 1892 per treballar d'enginyer amb l'exèrcit argentí en plena campanya contra la població indígena, diu que la seva trobada amb el director és una aventura singular, però no li resulta estranya: “A partir de l'amistat compartida amb Fabián, no és rar que coincidíssim. Com no he de sentir-me interessat per un cineasta del misteri que escriu un guió amb un poeta i, en aquest cas, té com a director de fotografia un artista com Timo Salminen, que admirava per la seva col·laboració amb Aki Kaurismäki? Tot ha fluït naturalment, meravellosament.”