Imatges sota sospita

El passat 30 de novembre, l'artista Lúa Coderch (Iquitos, Perú, 1982) va convocar un grup de gent a La Capella per prendre junts una decisió que semblava una broma però no tenia res d'innocent. Un any abans, havia comprat a Ebay un rodet fotogràfic que, presumptament, procedia d'una missió espacial russa del 1984. En va pagar 119 euros –a part d'ella, ningú més va participar en la subhasta–, i el va desar en un calaix tal com li van enviar a casa. Va fer diversos intents d'investigació –bàsicament, cerques a internet– per saber alguna cosa més fiable de l'estrany artefacte, però mai no el va revelar per comprovar-ho. La reunió a La Capella es va organitzar, justament, per resoldre de forma col·lectiva aquest dilema. És a dir, si la temptació de descobrir el contingut del rodet era irresistible, o bé si es mantenia tancat per sempre més i, per tant, no es desvelava la incògnita d'aquell objecte tan curiós que, no ens enganyem, feia ferum de frau.

El debat el van conduir la mateixa artista i propietària del misteriós rodet i quatre persones –Sabel Gavaldon, Alexandra Laudo, Irina Mutt i Lluís Nacenta– que van exercir d'advocats/fiscals perquè els assistents, una trentena, tinguessin tots els arguments per prendre una opció o l'altra. Al final, es va votar i la majoria va decidir destapar el tub. I vet aquí que va resultar que no, que no era cap enganyifa. El rodet documentava aquell viatge espacial soviètic. Punt final a les especulacions.

Coderch és una artista d'una intel·ligència sibil·lina, com ho és la seva pràctica artística, en la qual hi ha sempre un element obscur i ambigu que interpel·la el públic. L'obliga a posicionar-se i, en conseqüència, a examinar el seu sentit crític de les coses. Elements confusos i equívocs que tenen a veure amb l'estatus de la imatge i la crisi de credibilitat que pateix en uns temps en què la tecnologia facilita la producció i la difusió i, no cal dir-ho, la manipulació de les imatges. El treball artístic de Coderch, a mig camí de la realitat i de la impostura, adopta l'estat de vigilància dels receptors de les imatges. Superada la fal·làcia de la pretesa objectivitat de la imatge, l'obra d'aquesta artista ens empeny a una altra fase de coneixement: quines són les intencions clandestines de les imatges?

És una sort que Coderch s'hagi anat integrant en l'escena artística catalana, per la frescor que aporta i perquè és un nom del qual en sentirem a parlar en el futur. La temporada passada, va deixar petjada a l'Espai 13 de la Fundació Miró, i ara presenta una intervenció imperdible al Nivell Zero de la Fundació Suñol. Tot i que tot just es troba en una etapa primigènia de la seva carrera, Coderch està constament reordenant i recomponent les seves obres. No dóna mai per acabat cap dels seus projectes, que reformula i resitua constantment en nous contextos creatius. Això és el que ha fet ara a Or, una narració videogràfica en la qual ella mateixa recita una colla de records i d'experiències del país on va néixer, Perú, acompanyades d'imatges familiars que pretenen donar fer d'aquestes vivències i evidències.

Llàstima que hi hagi una pega: Coderch només va viure al Perú els primers mesos de la seva vida.