Sales de cinema amb extres

En els darrers temps, els suports en què es pot veure cinema s'han multiplicat d'una manera insospitada fa unes dècades, i l'assistència a una sala fosca per gaudir de l'experiència cinematogràfica de manera col·lectiva i en una pantalla gran va pel camí de convertir-se gairebé en residual. Aquesta competència tecnològica afegida a la crisi ha motivat el tancament de sales de cinema, algunes de les quals emblemàtiques. Però, en l'altre cantó de la balança, hi ha sales de cinema –algunes de les quals refundades gràcies a directors de cinema– que estan proposant nous al·licients per retornar espectadors a la sala i recuperar la condició d'esdeveniment.

Avui mateix s'inaugura a Barcelona el cinema Phenomena allà on abans hi havia els cinemes Nàpols. El cineasta Nacho Cerdà és al capdavant d'aquesta aventura que neix del cicle homònim que va idear fa uns anys amb la intenció de recuperar l'esperit dels vells programes dobles, i que revisava alguns clàssics del cinema popular –bàsicament dels anys setanta i vuitanta– en versió original subtitulada i en pantalla de grans dimensions.

Phenomena va néixer amb una entusiasta acollida popular al cinema Urgell –en aquell moment la més gran de Barcelona, i ja tancada– i, després de circular per diversos cinemes i de ser exportada a altres ciutats de l'Estat, estrena cinema propi. “Hem estat uns anys com nòmades –explica Cerdà a El Punt Avui–, i vam decidir que era el moment de tenir una sala pròpia. El Nàpols estava molt abandonat i l'hem reconvertit en una única sala, amb una pantalla molt gran que serà apta per a tots els formats cinematogràfics i de so. El cinema està pensat per donar cabuda a tota mena d'esdeveniments com festivals i post-screenings.” El cineasta i ara empresari subratlla que es tracta d'una sala “com les que coneixíem abans, amb vellut, moqueta...; res a veure amb els multisala”.

Els primers dies de programació, la sala Phenomena recuperarà alguns dels títols que s'han pogut veure en les quatre temporades de Phenomena, i de fet el programa doble amb què s'inaugura és el mateix que va obrir el cicle: Tiburón, de Steven Spielberg, i Alien, de Ridley Scott. El cicle Phenomena any zero s'allargarà durant totes les vacances de Nadal, fins a l'11 de gener, i algunes de les pel·lícules que s'hi projectaran –en sessions individuals, en programa doble o en maratons de tres pel·lícules– són Una nit a l'òpera, Cantant sota la pluja, Poltergeist, Jungla de cristal, La princesa promesa, Els goonies, 2001: una odissea de l'espai, Jurassic Park, Grease, Pulp fiction... Més endavant es continuarà amb aquesta línia de divulgació de clàssics. “Però també volem programar pel·lícules inèdites, tota mena de cinema que ens interessi com a espectadors.” Cerdà tampoc descarta projectar algunes pel·lícules d'estrena com ara els pròxims Star Wars i Mad Max, que encaixin en la seva filosofia.

Francesc Vilallonga és un dels gestors dels cinemes Truffaut de Girona –que són propietat municipal– i ara està enllestint la seva tesi doctoral sobre el panorama de l'exhibició a Catalunya. A parer de Vilallonga, “anem cap a una polarització de les sales de cinema: d'una banda, hi haurà els grans multisala comercials i, de l'altra, un altre tipus de sala adreçada a un públic cinèfil i fidel i que mirarà de singularitzar-se”. “Per sobreviure, les sales petites han de ser més polivalents”, afegeix.

En aquest sentit, al Truffaut ja fa catorze anys que han apostat per aquest model. “Vam tenir clar que el cinema s'havia de dinamitzar. Per venir al cinema, la gent demana un valor afegit”, diu Vilallonga. Entre les activitats que ha programat el Truffaut fora de la programació convencional, hi ha hagut preestrenes televisives, videoart... “Hem aprofitat la vinculació amb el festival Temporada Alta per portar personalitats com Patrice Chereau, Isabelle Huppert i Jean-Luis Trintignant, i han vingut pensadors com Edgar Morin i George Steiner...”

Com Nacho Cerdà, Ventura Pons és un altre director a qui la passió pel cinema ha portat a reformar un cinema de barri, el que darrerament havien estat els Lauren Gràcia, recuperar-ne el nom antic –Texas– i repescar en versió original subtitulada en català pel·lícules d'autor acabades de sortir de les sales d'estrena. Tot plegat, a un preu inusualment popular: l'entrada més cara costa tres euros. Però, a més, els Texas també estan oferint sessions especials com ara les compreses dins el cicle Petites joies (quasi) oblidades, en què es recuperen pel·lícules recents amb la presència –sempre que és possible– d'algun dels responsables.

“Hem de fer que la gent torni al cinema –explica Ventura Pons a El Punt Avui–; les pel·lícules no s'han de veure en una tauleta ni en un iPhone.” Així que, a més d'oferir un preu molt econòmic i “la millor programació estable de Barcelona”, els Texas plantegen iniciatives com ara convidar cineastes que parlin amb el públic. “A la gent li agrada molt –explica–, i a mi m'agrada tractar la resta com m'agrada que em tractin a mi. Fa molts anys que em dedico a aquesta professió i hi conec molta gent; així que, per exemple, aprofitant que venia Hanif Kureishi a presentar la seva darrera novel·la, vaig fer gestions perquè vingués a la projecció.” En una línia semblant, dilluns que ve els Boliche tindran com a convidat Viggo Mortensen per parlar de Jauja.