Una lluita pueril pel poder

Roberto Romei dirigeix Eduard II, una peça de Christopher Marlowe en la qual tothom lluita pel poder, sense gaire més objectiu que conservar-lo. L'obra es representa fins a l'11 de gener al Tantarantana i suposa el debut de la companyia Parking Shakespeare en una sala professional. Fins ara sempre havien estrenat a Barcelona en espais no convencionals: a l'estiu, fent comèdies al parc del Nord. I a l'hivern (en el seu Parking d'hivern, en què proven textos dramàtics) a la Fabra i Coats (Pell de mercuri) i a Palo Alto (Woyzeck) Aquest darrer títol l'han programat posteriorment a la Sala Beckett.

Aquest Eduard II que planteja Romei és el d'uns nens que es barallen en un parc. No és que sigui per a canalla ni que s'hagi estovat la perversitat dels personatges de Marlowe. És que els ha situat en un parc on el tron reial és l'únic gronxador.

Eduard II té altres mèrits, més enllà de la denúncia de l'ambició de ser poderós. I és que Marlowe (que era molt mal vist, quan se'l titllava d'heretge, homosexual, espia de la corona o aficionat a les ciències ocultes) construeix una relació homosexual sense els prejudicis de molts segles després. És l'amor del rei pel seu amant el que el catapulta a un lloc de poder. La Cort s'indigna perquè s'ha saltat l'ordre de promoció i això el converteix en la diana més vistosa.

La peça entra en la Ruta 4 mirades de Shakespeare & Marlowe perquè hi ha la creença que Shakespeare seria el nom que Marlowe es va inventar per començar de bell nou. Tots dos coincideixen en l'any de naixement, en temàtiques i en l'ús del vers blanc (mètrica regular però sense rima). Romei sí que troba una diferència en l'obra fosca de Marlowe (que aparentment va morir als 29 anys) i Shakespeare: a Eduard II tots els personatges són dolents i en Shakespeare, tot i la maldat, triomfa el bé,