Meravelles del primer frare català a l'Índia

Escrites al segle XIV, trenta anys més tard que les cròniques de Marco Polo i poc abans de les narracions d'Ibn Battuta, les Meravelles descrites del frare Jordà de Catalunya són una preciosa descripció de l'Índia medieval firmada pel primer català que hi posa els peus juntament amb quatre franciscans, als quals fa de guia perquè parla el persa. Els franciscans són martiritzats i Jordà s'estarà anys sol a l'Índia. En tornar a Avinyó, el 1329, el papa Joan XXII el nomena primer bisbe de l'Índia.

Coetani de Ramon Llull i d'Arnau de Vilanova, Iordanus Catalanus, nom amb què firma la crònica, deuria fer la ruta de les espècies entre el 1311 i el 1318. Així ho explica Jordi Joan Baños, corresponsal català a l'Índia que s'ha encarregat de l'edició i traducció d'aquesta crònica de fa set-cents anys, probablement escrita en llatí.

El manuscrit va tenir una circulació restringida, devia ser un informe confidencial del missioner, i va estar guardat fins a principis del segle XIX, quan el compra un noble francès, el baró de Walckenaer. Poc després se'l queda la Biblioteca Britànica, on encara es conserva. El 1863 se'n publica una traducció anglesa i, el 1925, una de francesa.

Baños ens ofereix un pròleg aclaridor i ben argumentat que ajuda a entendre les fantàstiques i sorprenents pàgines de les Meravelles descrites, una petita joia, profunda i lleugera, narrada des de la ingenuïtat de la primera vegada i que ens revela com era “una gran muntanya” (el mont Ararat) “on asseguren que es va posar l'arca de Noè”; o l'illa de Sylen (avui Sri Lanka), un lloc amb “un rei molt poderós que té pedres precioses de qualsevol gènere sota el cel, en tal quantitat que és quasi increïble”. Dues cartes al papa rematen aquestes cròniques estimulants, gairebé imperdibles, que enriqueixen la nostra tradició viatgera.