Mostra
Bernat Salvà
Les revolucions silencioses del Marroc
Un cinema modern que “parla de l'emergència de l'individu a les societats del sud”. Així descriu Driss el-Yazami els títols del cicle Després de Tànger: cinema marroquí i drets humans, que es poden veure fins al 23 de gener a la Filmoteca de Catalunya. Una selecció de 13 films (vuit de llargs i cinc de curts), produïts entre el 2003 i el 2013, que es reparteixen en deu sessions i que ofereixen una àmplia panoràmica de la societat marroquina i la situació dels drets humans al país. Molts dels directors presentaran personalment les seves pel·lícules.
Driss el-Yazami, president del Consell Nacional dels Drets Humans del Marroc, explica en una entrevista a aquest diari que els espectadors hi trobaran pel·lícules fetes per directors i directores “que representen el dinamisme cultural marroquí i que parlen de problemàtiques molt actuals que afecten la nostra societat: les relacions entre les famílies o el debat sobre el nostre passat, sobretot els anys 60 i 70, en què hi va haver crisis polítiques i violacions dels drets humans.” Driss el-Yazami insisteix que, malgrat els prejudicis que puguem tenir, “és un cinema modern perquè parla dels problemes de l'individu; quan es parla del sud de la Mediterrània, sovint es pensa en masses, en els àrabs, els musulmans... com si no hi hagués individus amb la seva subjectivitat”.
El Marroc té la tercera indústria cinematogràfica d'Àfrica, després d'Egipte i Sud-àfrica. S'hi produeixen uns 25 llargmetratges de ficció a l'any, amb el suport de l'estat. El-Arbi el-Harti, codirector del cicle juntament amb David Castillo, diu que és un cinema “que fa una reflexió ètica sobre les asimetries socials i polítiques, que formen part de la pròpia memòria marroquina”. “Això és molt nou –hi afegeix–, i ha estat possible perquè ha aparegut una generació de realitzadors joves, que gairebé tots han fet l'aprenentatge fora del Marroc. Amb l'apertura democràtica del país van tornar, i ho van fer amb la mirada neta, i sense complexos, lliure. Probablement els que hem viscut al Marroc estem més contaminats. Tenen una sensibilitat i una mirada desproveïdes de tabús.”
Política, desigualtats, llibertat
Les temàtiques varien molt. Nos lieux interdits (Leila Kilani, 2008), i Les héros de l'inconnu (Hassan Kher i Ali Bousaoual, 2012) “parlen de grans crisis polítiques que ha viscut el país”, diu Driss el-Yazami. Les yeux secs (Narjiss Nejjar, 2003) tracta “de l'emergència de la dona a la nostra societat; hi ha una revolució silenciosa que està passant ara mateix, mutacions socials profundes, i una de les més importants és l'emergència de la dona”.
Altres temes que tracten són l'amor, la llibertat sexual, la discapacitat... El-Arbi el-Harti, conegut escriptor, hispanista i president de l'Associació per a l'Acció Intercultural Universitària Ciutadana, opina que aquests temes “no ens afecten, a nosaltres els marroquins, afecten tot el món”. “És una reivindicació universal, que ha estat assumida pels cineastes marroquins, i els han promogut i divulgat, no perquè el Consell Nacional pels Drets Humans del Marroc ho digui, ha sorgit d'ells mateixos, perquè hi ha un projecte comú de país per tirar endavant.”