Territori

fotografia

jordi camps i linnell

Narcís Sans, un testimoni privilegiat

Un llibre recull una selecció d'imatges del fotògraf i cineasta gironí que deixen constància dels canvis experimentats al territori al llarg de més de 50 anys

L'apa­ra­dor de Can Sans va ser durant molts anys un punt d'atracció per als giro­nins i giro­ni­nes que ana­ven a ram­ble­jar els caps de set­mana al cen­tre de la ciu­tat. Molts s'acos­ta­ven a la botiga situ­ada a la pujada del Pont de Pedra número 2 (el pri­mer esta­bli­ment de la família Foto-Cine Sans va estar situat al car­rer Ciu­ta­dans, 3) per con­tem­plar les ins­tantànies i repor­tat­ges gràfics que s'hi exhi­bien o bé per reconèixer algun vell cone­gut i vés a saber si des­co­brir que un mateix havia estat incons­ci­ent­ment cap­tat per la càmera del seu pro­pi­e­tari, Narcís Sans. Perquè aquest, foto­pe­ri­o­dista i cine­asta que va tre­ba­llar per a diver­sos mit­jans de comu­ni­cació, apro­fi­tant que havia de cobrir tota mena d'esde­ve­ni­ments cul­tu­rals, polítics, soci­als i espor­tius, omplia els rodets d'ins­tantànies dels assis­tents, com a gran apas­si­o­nat de les esce­nes huma­nes que era. Imat­ges que després reve­lava, selec­ci­o­nava i expo­sava a les vitri­nes del negoci fami­liar.

Ara, ja sense la presència d'aque­lla botiga emblemàtica que va tan­car por­tes l'any 2008, un lli­bre, publi­cat per Rigau Edi­tors i l'Ajun­ta­ment de Girona (el número onze de la col·lecció Girona Fotògrafs) recull una des­ta­cada selecció de l'obra de Narcís Sans, que s'acom­pa­nya amb dos tex­tos de les his­to­ri­a­do­res Fina Navar­rete i Laura Terré a través dels quals es repassa la seva bio­gra­fia i estil for­mal.

Tot un refe­rent

Narcís Sans (Vila­da­sens 1920-Girona 1994) és, sens dubte, un dels grans refe­rents de la foto­gra­fia de Girona, la Costa Brava i les comar­ques giro­ni­nes. Després de mig segle dedi­cat en exclu­siva a la foto­gra­fia i al cinema, el seu lle­gat es com­pon d'una obra ingent i hete­rogènia que ha donat de si un fons de 600.000 imat­ges que con­serva el Cen­tre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l'Ajun­ta­ment de Girona i 600 pel·lícules i repor­tat­ges vide­ogràfics de gran valor infor­ma­tiu que cus­to­dien TVE i la Fil­mo­teca espa­nyola. I és que Sans, “fotògraf per vocació” i “obrer de la càmera” –en parau­les de Laura Terré–, ho va foto­gra­fiar tot durant diver­ses dècades. Les seves imat­ges, tant les cap­ta­des per la seva càmera fotogràfica com la cine­ma­togràfica, han dei­xat tes­ti­moni dels can­vis que ha expe­ri­men­tat la ciu­tat i el ter­ri­tori gironí al llarg de 50 anys.

Auto­di­dacte com tants d'altres, Sans es va ini­ciar en el món de la foto­gra­fia de forma ama­teur per aca­bar con­ver­tint-se en un pro­fes­si­o­nal. El fet de con­ver­tir-se en foto­pe­ri­o­dista i càmera de Tele­visió Espa­nyola, des dels anys 40 com a col·labo­ra­dor de Los Sitios –el Dia­rio del Movi­mi­ento i l'únic que s'edi­tava a la ciu­tat–, el van con­ver­tir en tes­ti­moni pri­vi­le­giat de tot allò que s'esde­ve­nia a Girona i la seva demar­cació. Repor­tat­ges com la mort del bisbe Cartañà o la visita del dic­ta­dor Fran­cisco Franco (que cap­ten tant els pro­ta­go­nis­tes com la mul­ti­tud), els efec­tes de diver­sos aiguats (del 1962, 1965 i del 1971), l'arri­bada del turisme i els seus efec­tes, com ara la cons­trucció d'infra­es­truc­tu­res emblemàtiques (l'aero­port i el via­ducte del tren a Girona, per exem­ple), són només alguns dels grans temes que va trac­tar i que van trans­cen­dir pel seu acu­rat trac­ta­ment. Perquè mal­grat repre­sen­tar el sec­tor més ofi­cial dels pro­fes­si­o­nals que es dedi­ca­ven a la foto­gra­fia a la ciu­tat, la seva pre­di­lecció per les esce­nes més huma­nes i la gent que assis­tia als actes ofi­ci­als el van con­ver­tir en un foto­pe­ri­o­dista dis­tin­tiu.

L'empremta d'huma­ni­tat

Les fotos de Narcís Sans cons­ta­ten, tal i com defi­neix Laura Terré, “la passió que fa sonar l'ins­tru­ment de la càmera amb una sen­si­bi­li­tat que fa vibrar més sen­tits dels neces­sa­ris per tal d'exer­cir sim­ple­ment la pro­fessió”. En elles, com bé asse­nyala, “hi resta l'empremta d'huma­ni­tat, l'aire del temps i tot el detall secun­dari més enllà d'allò que diríem acte ofi­cial. Ens resta la imatge com una fines­tra oberta”. La mateixa his­to­ri­a­dora des­taca que no en totes les foto­gra­fies de Sans hi apa­reix gent. “Encara que en la majo­ria s'esforça per pre­sen­tar el poble, els obrers, els tre­ba­lla­dors del camp, les mes­tres­ses de casa, els nens i nenes..., i s'esforça, també, a l'hora d'obte­nir mira­cles a càmera, cap­tant estats d'ànim i com­pli­ci­tat. En algun cas li interessa la presència de la gent com a tot, dei­xant de banda la mirada directa dels indi­vi­dus un a un, cosa que fa palesa la iden­ti­tat.”

Narcís Sans i Prats
Aficionat des de ben petit a la fotografia, s'hi va dedicar professionalment de forma autodidacta convertint la seva passió en ofici. A més de treballar al negoci familiar a través de la botiga Foto-cine Sans, va establir a principis dels quaranta una relació professional amb el diari Los Sitios (1943-1987). Com a fotoperiodista també va ser corresponsal a Girona de l'agència EFE, La Vanguardia i ocasional de la revista Hola, Com a cineasta va treballar en exclusiva per a Televisió Espanyola i com a expert en immersió es va convertir en el primer càmera submarí de la cadena.
NARCÍS SANS I PRATS
Girona Fotògrafs
Editorial: Rigau Editors i Ajuntament de Girona, 2014 Pàgines: 108


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.