cultura

La crònica

Una vida, 700.000 clics

Com a fotoperiodista i càmera de televisió que podia arribar a passar dies fora de casa cobrint informativament infinitat d'actes de tot tipus, Narcís Sans i Prats (Viladasens, 1920 - Girona, 1994) “va ser un ull privilegiat com pocs, perquè va veure més coses de la nostra història durant la segona meitat del segle XX que la gran majoria dels protagonistes dels fets que ell retratava”, com va remarcar ahir l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, durant la presentació del llibre de la col·lecció Girona fotògrafs dedicat a l'obra de Sans. La presentació va omplir la sala Miquel Diumé de l'Ajuntament de Girona d'un públic que, en bona part, havia conegut bé Narcís Sans, en persona o a través de les seves fotografies, amb alguns membres de la seva família en primera fila, entre ells el seu fill i també reporter gràfic Miquel Sans. L'alcalde va agrair a la família la seva generositat per haver donat a la ciutat i “al bé comú” l'immens fons d'imatges de Narcís Sans, format per prop de 700.000 fotografies, més centenars de rotllos de pel·lícula i cintes de vídeo. El 6 de febrer passat va fer exactament 20 anys del primer ingrés del fons Sans a l'Arxiu Municipal de Girona, tal com va recordar el seu responsable, Joan Boadas. “Una part del fons era a Platja d'Aro, dins d'unes saques enormes plenes de negatius.” Boadas va remarcar també que aquest onzè volum de Girona fotògrafs –coeditat amb Rigau Editors– és una acció més dins la “difusió constant” del fons Sans que l'arxiu ha portat a terme des de fa anys a través de diferents iniciatives i plataformes, incloent-hi un canal de Youtube amb les seves pel·lícules i vídeos.

També hi van intervenir les dues autores dels textos d'aquest llibre eminentment gràfic. Fina Navarrete, del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l'Ajuntament de Girona, va destacar la “minuciositat” del treball de Sans, tot i no treballar sempre en les millors condicions. “Gràcies a la digitalització dels seus negatius han sorgit altres imatges que no tenien res a veure amb les dels actes oficials que publicaven els diaris per als quals va treballar.” Del petit tast de la seva obra que és forçosament el llibre, Navarrete en va destacar dues imatges “molt representatives”: una dels grans aiguats del 12 d'octubre del 1962, que Sans va filmar per iniciativa pròpia i que el van convertir en corresponsal pioner de TVE, i una altra triada entre les més de 2.000 fotos que va fer de Dalí, tant en públic com en la intimitat de Portlligat. La investigadora i crítica fotogràfica Laura Terré –filla del fotògraf Ricard Terré (1928-2009)– va destacar la “passió íntima” de Sans per la imatge, més enllà de l'ofici per guanyar-se la vida, i la seva capacitat de “ser empàtic i de treballar al servei de la realitat que plasmava en imatges”.

L'alcalde va tancar l'acte reivindicant Narcís Sans “com a impulsor d'una nissaga familiar vinculada a la imatge, creador d'un negoci de fotografia profundament arrelat a la ciutat, i testimoni inigualable de les transicions polítiques, socials i urbanes de Girona i les seves comarques”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.