Amadeu Oller, mig segle

Molt ha plogut des del 1964, quan un grapat de poetes, activistes i capellans –o totes tres coses alhora– van decidir crear un premi a la memòria de mossèn Amadeu Oller, rector de la parròquia de Sant Medir, que acabava de morir. Els seus amics i interlocutors, entre ells l'enyorat Josep Maria Vidal Aunós i Josep Bigordà, van tenir la bona idea d'inaugurar un premi per a poetes joves en memòria del desaparegut, que era, així mateix, pianista. Des d'aleshores, el premi ha estat una font de talent. Alguns dels guanyadors i finalistes han arribat al màxim guardó de la poesia catalana, que és el Carles Riba –l'únic al país més antic que l'Oller–. La parròquia de Sant Medir és a la Bordeta, l'últim barri de Sants abans d'arribar a l'Hospitalet. Ha estat sempre al capdavant d'una idea del país lliure, democràtica i amb els pobres, missió principal de l'Església. Tal com s'explica en els articles, va acollir fa cinquanta anys la fundació de Comissions Obreres, el teatre va reunir les faccions clandestines de la CNT el 1976, va estar al costat dels sense papers al començament del nou segle i, fins i tot, fa pocs dies va estar d'actualitat perquè el bisbe de Barcelona va prohibir-hi una conferència d'un teòleg que no combrega amb la seva visió limitada del catolicisme.

Sant Medir és un lloc especial per al nostre país perquè va saber mantenir la llengua viva en els anys de foscor i s'ha obert a través d'un gènere potser minoritari, però que expressa com ningú el sentiment dels humans. Seria el mateix la història de la humanitat sense la Ilíada i l'Odissea? Què escriuen els abandonats presos de Guantánamo? De quina manera expressem l'amor? Quin gènere utilitzen la majoria dels recordatoris de defunció? Existiria Catalunya sense la poesia? Abans d'esbrinar els interrogants, els convidem a submergir-se en mig segle de premis a autors joves i inèdits. El premi és una heroïcitat.