Creuament de camins rurals

Ja han passat uns quants anys des que Álvaro Fernández Armero va guanyar el Goya al millor director novell pel seu film de debut Todo es mentira (1994), amb una Penélope Cruz molt jove i Coque Malla. El cineasta madrileny va abanderar, juntament amb Emilio Martínez Lázaro, un cert tipus de comèdia romàntica i urbana, però és el segon qui ha acumulat més èxits: d'Amo tu cama rica (1992) al fenomen recent d'Ocho apellidos vascos, passant per El otro lado de la cama (2002). Després d'uns anys dedicats a la televisió, Fernández Armero torna al cinema amb una comèdia que trasllada al camp uns personatges com els que poblaven aquells films seus dels anys noranta.

“Per què no desterrar aquesta expressió que diu que els trens només passen una vegada?”, escriu el cineasta en les notes promocionals de Las ovejas no pierden el tren, pel·lícula nascuda segons ell “en un moment d'autèntic col·lapse social”. Una comèdia “essencialment contemporània” perquè “tots els personatges estan inspirats en un referent de carn i ossos”, segons el director. I hi afegeix: “No pretenc fer cap retrat social del moment, més aviat un relat intimista i divertit sobre com sobreposar-se al dia a dia.”

Imma Cuesta, que ja va mostrar la seva vis còmica a Tres bodas de más, i Raúl Arévalo, nominat al Goya per La isla mínima (i guanyador d'aquest premi per una comèdia, Gordos), són els protagonistes principals de la història: una parella que fa sis anys que són casats i que es veuen obligats a anar a viure el camp, que és menys idíl·lic del que pensaven. Alberto San Juan, germà d'ell, i Candela Peña, germana d'ella, formen part del repartiment d'una història d'embolics i camins encreuats d'un grapat d'urbanites al camp.