nou equipament cultural
maria palau
Un món de cultures
Barcelona obre demà el Museu de Cultures del Món, una celebració de la diversitat amb mig miler d'obres d'art d'Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania
A partir de demà, Picasso ja no serà el rei absolut del carrer Montcada de Barcelona. El milió de visitants que rep cada any el seu museu només hauran de desviar lleugerament la mirada per capbussar-se en una dimensió de cultures regnades per molts altres artistes de la seva mateixa categoria. Els Picasso de tots els temps i pobles d'Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania s'han congregat en un nou museu, el Museu de Cultures del Món, que demà, a partir de les quatre de la tarda, s'obre al públic amb el desig de convertir-se en un equipament amb personalitat pròpia en la vida cultural de la ciutat.
Un nou museu que és una immensa caixa de sorpreses. Les 529 obres que configuren l'exposició permanent són pràcticament totes inèdites. La meitat procedeixen de la col·lecció Folch, un tresor aplegat per l'industrial i mecenes Albert Folch i Rusiñol (1922-1988) que els seus hereus van cedir gratuïtament a la ciutat fa quatre anys. Una petita tria del magnífic conjunt de 2.300 peces –totes a disposició del museu– que donen fe de l'esperit aventurer de Folch i el seu home de confiança, l'escultor Eudald Serra. Aquest tàndem d'exploradors van portar a Catalunya un llegat artístic singularíssim fruit de les seves expedicions, amb peripècies de pel·lícula, als llocs més recòndits del planeta.
Un altre gruix important d'obres que nodreixen el museu pertanyien al Museu Etnològic, en procés de reinventar-se amb un nou discurs. Dels seus fons han sortit 120 peces, de les quals només 30 estaven inventariades. Un patrimoni públic que, per tant, no s'havia pres amb gaire consideració fins ara. I és ric. L'equip que ha concebut el Museu de Cultures del Món, amb Josep Lluís Alay al capdavant, ha fet una sacsejada profunda a aquestes col·leccions de dominis tan variats, públics i privats. La Folch és l'estrella i alhora ha estat l'estímul perquè altres col·leccionistes particulars de la ciutat, però també de fora, s'hagin animat a prestar obres.
“El Museu de Cultures del Món és un museu d'art, no pas etnològic. Cada peça és una obra mestra. El visitant podrà fer un viatge pel món a través de l'art i un viatge per l'art a través del món”, subratlla Alay, director de Patrimoni, Museus i Arxius de l'Ajuntament. Àfrica obre el recorregut a la planta baixa. I Amèrica el culmina a la segona planta. Oceania i Àsia es reparteixen l'espai de la primera planta –per bé que Àsia no en fa prou i continua amunt–. Bronzes de l'antic regne de Benín, eyema byeri (guardians de reliquiari) de Guinea Equatorial, destrals cerimonials maies, ceràmiques nazca, teixits chimú, imatges budistes de Gandhara, pintures sobre escorça d'Austràlia, moais de fusta de Rapa Nui, ornaments de la casa dels homes dels pobles dels entorns del riu Sepik... La força de les obres ho emmudeix tot. No s'han fet gaires filigranes en la museografia. El museu deixa parlar l'art.
L'ego occidental té l'accés tancat en aquest museu. Els tics colonials, avisa Alay, “hi són del tot absents”. El museu celebra la diversitat –hi ha més d'una trentena de cultures representades– i dignifica l'art d'aquests quatre continents. En realitat, de cinc, perquè Europa també reivindica la seva veu a través de l'esplèndida arquitectura de la seu del museu: els palaus Nadal i del Marquès de Llió. Vells coneguts dels barcelonins, l'un perquè va ser durant quinze anys la casa del Museu Barbier-Mueller d'art precolombí –sens dubte, ja no serà tan enyorat a partir d'ara– i l'altre perquè té tota una llarga història vinculada al Museu Tèxtil.
Però l'operació de rehabilitació que s'ha fet ara d'aquests dos palaus gòtics, que es trobaven en un estat deplorable, és espectacular. Tant, que semblen uns altres. Han recuperat tot el seu esplendor. Hi ha estances que han alliberat la seva màgia primigènia, com la sala hipòstila del palau del Marquès de Llió, una nau amb volta catalana que dota d'atmosfera penetrant les setze vitrines on s'exposen les millors màscares africanes del museu. En una altra sala del palau, on llueix l'art hindú, ha emergit de la brutícia acumulada un enteixinat del segle XIV que Alay considera “un dels més valuosos de la ciutat”.
Dels 7,4 milions d'euros que s'han invertit per posar en marxa l'equipament, 5 s'han destinat al rescat dels palaus. Els dos edificis han quedat totalment connectats, de manera que al visitant, quan faci el circuit, li costarà distingir si es troba en l'un o en l'altre. Així i tot, no és un museu de grans dimensions. La visita més exhaustiva no s'allarga més enllà de l'hora i mitja. De metres quadrats d'exposició permanent, n'hi ha 2.000 –el Museu del Disseny, l'altre equipament nou de la ciutat, els triplica–. I 300 més per a les exposicions temporals en un espai que s'obrirà al maig amb una proposta dedicada a les escriptures del món. La sala de les temporals està situada a la planta baixa, on també hi ha una àmplia zona que els visitants podran recórrer lliurement, amb diversos al·licients museístics, com ara una generosa vitrina reservada per a peces especials. Una vitrina que per a la inauguració s'estrenarà amb un conjunt de titelles d'ombres d'Indonèsia.
Aquest viatge per l'art del món comença al carrer Montcada de Barcelona. El museu farà jornades de portes obertes fins al 7 d'abril. A partir d'aquell dia, l'entrada general costarà 5 euros.