A les terres d'Islàndia

El periodista David Aliaga (l'Hospitalet de Llobregat, 1989) acaba de publicar el tercer llibre i ha participat en dues antologies de narradors espanyols, Nebraska (Bartleby, 2011) i Cuentos engranados (Transbooks, 2013). A Hielo trobem un altre cop la força narrativa del jove autor, que ambienta la història a les terres gèlides d'Islàndia. Seguint les passes de la inspiració, Aliaga troba el seu camí de narrador de la mà o sota la influència dels grans autors: Hemingway, Carver, Coetzee, Faulkner...

Aliaga, a la presentació del llibre, admetia la influència de llibres com ara Crim i càstig, de Dostoievski. Estem davant d'un autor, encara promesa, per al qual cada llibre és un pas cap a la consolidació. Aliaga domina el llenguatge plenament i sap treure profit del perfil dels seus personatges.

En un poblet d'Islàndia troben un home que arriba fugint del nord d'aquest país, un infermer de Reykjavík, una dona i el seu fill, refugiat en el soroll del black metal. Quatre personatges que transiten per les terres gelades d'Islàndia enfrontats al fet de veure's nus davant l'espill. Tots quatre hauran d'enfrontar-se a ells mateixos a la recerca de la seva essència i es veuran obligats a fer front al dolor de saber que cal preservar les mentides, enfrontats al desencís que moltes vegades produeix la veritat.

David Aliaga posa els personatges en el punt de mira d'una reflexió profunda amb preguntes que busquen respostes clares davant el sentiment de culpabilitat i sobre la redempció humana. Qui pot redimir l'home? Déu? Es pot conviure amb el sentiment de culpabilitat?

Hielo no soluciona cap d'aquestes reflexions o preguntes; al contrari, obre més interrogants perquè el lector busqui i decideixi les respostes que més el convencen.