Cosit sense costures

Una bona trama no és l'única cosa que cal exigir a una novel·la policial, però sí que és un element que hi ha de ser, necessàriament, si es vol que el text assoleixi un mínim de qualitat segons els estàndards del gènere. Una bona trama, fins i tot, pot activar el recurs a la indulgència davant les eventuals mancances que es puguin detectar. L'autor d'Els amants d'Hiroshima ho sap i ho du a la pràctica amb èxit.

La novel·la, la tercera que protagonitza l'inspector Héctor Salgado, assumeix la missió d'entretenir amb l'evolució del cas que es desferma amb la troballa de les despulles d'un noi i una noia i amb la resolució de fets que s'explicaven en les novel·les precedents.

Cal treure's el barret davant l'habilitat de Toni Hill a l'hora de cosir sense que es notin les costures els pedaços que provenen del passat de les dues obres anteriors amb els que s'afegeixen en el present amb contextos ben diferenciats: el professional, el personal, el familiar... No hi ha, a Els amants d'Hiroshima, el recurs als trucs de fira barats que perpetren els autors amb pocs recursos expressius. Ben al contrari: l'autor demostra una destresa que engresca i que li permet, fins i tot, cedir un cert protagonisme a Barcelona.

L'eficàcia de la narració no descansa només en la precisió mecànica de les trames que s'exposen: la generosa quantitat de personatges que les viuen fa una aportació que no és menyspreable tot i que no tots els caràcters mantenen el mateix voltatge en les seves diferents intervencions. En línia amb les caracteritzacions que han rebut històricament altres policies protagonistes, l'Héctor Salgado, de procedència argentina, és prou complex. És detectiu i, també, persona. La relació amb el seu fill, amb els seus subordinats, amb la seva companya sentimental, amb els companys de feina, amb les coneixences... permeten la creació d'un personatge amb tanta carn i tants ossos com permet el paper.

La resta de personatges no tenen tanta sort i incorren, no de manera greu, en el pecat de l'estereotipament, un fet que pateix una lleu accentuació a causa de la uniformitat que ataca la manera de parlar de tots ells. Hill, però, sap què és un gir argumental, i Els amants d'Hiroshima, a més de ser una novel·la policial recomanable, és alguna cosa més.