Sucar la veu en l'ànima

E l plaer de recuperar el magnetisme de la poesia escoltada. Llarga és la discussió, al llarg de la història de la literatura, de si el vers sona més fèrtil si és llegit i rellegit en la intimitat del jo personal, o bé escampat per la veu del rapsoda i si potser del mateix poeta perquè vessi les subtilitats i els matisos que el van dur a encadenar aquelles paraules amb una voluntat de ritme. Probablement, com totes les veritats, rara vegada és absoluta. I, per això, La Seca acull el Festival Alcools, una cita perquè el públic pugui conèixer un ventall ampli de la poesia contemporània, en la qual conviuen fins a cinc generacions diferents de veus i estils.

El poeta i director del Time Out Barcelona i qui ha impulsat el festival, Andreu Gomila, defensa com a arma imprescindible els punts de trobada entre aquests autors i el públic. Malalt de teatre, sap que l'empatia escènica és un element vital per fer més porosa l'ànima. El cicle va començar la setmana passada amb Sílvia Bel i Roger Mas treballant el vers de La carn vol carn d'Ausiàs March. Era un antecedent a la poesia medieval necessari “per saber d'on venim”, comentava Gomila. Des d'aquesta setmana, i durant tres mesos, l'oïda es reserva als versos contemporanis. Dels que tenen 80 anys i són tòtems i èxits editorials en aquesta selecta tradició literària i dels que comencen a desbrossar els seus universos i que necessiten de tarimes més ambicioses per constatar el seu impuls literari.

Totes les sessions es fan a dos quarts de deu del vespre a la Sala Palau i Fabre de La Seca. La voluntat del director d'Alcools és que hi hagi diverses dates per facilitar l'accés als espectadors. I que els poemes més èpics o vistosos integrin també alguns de més hermètics. Perquè la trobada ha de ser una comunió entre qui diu i qui escolta que vagi més enllà de l'activitat puntual, ja que ha d'incitar a voler rellegir (ara sí, des de la subjectiva intimitat els germans dels versos seleccionats per a la vetllada). El cicle ha obtingut el suport de la Fundació Lluís Carulla, així com de la institució de les Lletres Catalanes (ILC). Alcools podria semblar un joc de paraules (com les de Jordi Oriol per indicar que una comunitat aspira a ser moderna, cool, com insinuava, tràgicament divertit a Home-natja) però remet, en realitat al “testament literari” de Guillaume Apollinaire, en paraules de la directora de la ILC, Laura Borràs. I és que en aquestes vetllades, com en el llibre d'Apollinaire, hi ha una gran varietat de gèneres i veus poètiques, “del més prosaic al més hermètic”.

David Castillo, poeta i director d'aquest suplement Cultura, té clar que “sense poesia no hi hauria Catalunya”, només quedarien, en tot cas, “els calamars i les altres botiguetes”, diu provocatiu. Per al periodista és indispensable la poesia (en tots els seus vessants de la cultura) per fer atractiva Catalunya. Recorda Castillo, fa dues dècades, tot i el brogit dels vuitanta, semblava que el país no evolucionava. Que el pes de Pere Quart, Espriu o Vidal Alcover havia capat la generació més jove. Sortosament, va ser només un miratge, un malson passatger. Castillo, que tanca el cicle, proposa tres recitals diferents, sempre partint dels seus versos. Ben diferent als altres protagonistes que aposten per un mateix recital que repeteixen cada cop.

Alcools ve a sumar-se a les sessions poètiques setmanals del bar Horiginal, que lidera Josep Pedrals, i la Setmana de la Poesia. Tot és per sumar. Pedrals celebra aquest nou format, que s'allarga tres mesos, “a tothom li feia falta”, diu convençut. Tant li fa, sempre que la trobada rescati la veu de l'ànima.