La ciència és el nou ‘rock-and-roll'

Abans de l'esclat de la novel·la gràfica a Europa, als Estats Units, a mitjan dels vuitanta, hi va haver una gran transformació del mitjà, prenent com a referència la subversió del gènere de superherois. Frank Miller i Batman, El Senyor de la Nit i, sobretot, Watchmen, sèrie popularitzada en una més que acceptable adaptació cinematogràfica. El britànics Alan Moore (guionista) i Dave Gibbons (dibuixant) van capgirar els codis del món dels superherois presentant-los des del vessant més contradictori de la naturalesa humana. Però el més important de tot això van ser les aportacions narratives. Watchmen feia salts en el temps, però trencant amb el clàssic flashback; tenia narracions paral·leles amb cada personatge i incorporava el còmic dins del còmic. A més, cada tramesa incloïa documents escrits, cartes personals o articles periodístics que aportaven noves dades al relat del còmic. I en les vinyetes hi havia una insistent presència de les televisions, que informaven d'esdeveniments relacionats amb el relat principal. Aquestes obres han determinat el tipus de sèries de televisió que han triomfat en els darrers anys. I, òbviament, la incidència en la historieta ha estat innegable. La sèrie Nowhere Men rep aquesta influència, sense arribar a la qualitat de Watchmen. Els protagonistes són quatre joves científics que són conscients que en el món de l'star-system, els científics han substituït a les estrelles del rock-and-rol. Són els nous Beatles de la revolució científica, i, com ells, capgiren el món, creen una empresa i finalment se'ls escapa tot de les mans amb uns experiments que poden posar en perill a tota la humanitat. Norma recull en un volum els sis primers capítols d'aquesta sèrie del guionista Eric Stephenson, amb Nate Bellegarde als dibuixos.