Nulles treu a la llum un singular poblat ibèric
L'excavació aportarà dades d'un aspecte poc conegut com són els petits assentaments rurals del segle III aC
Un conveni entre el consistori de Nulles, a la comarca de l'Alt Camp, i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) ha permès treure a la llum les restes d'un antic poblat ibèric del segle III aC. Es tracta d'un assentament rural format per un conjunt d'unes tres cases adossades que ocupen uns 400 metres de superfície.
La troballa no correspon a una gran ciutat ni a un poblat de la Cossetània. I precisament aquí és on rau el seu valor. “Permetrà aconseguir informació sobre un aspecte del món ibèric que no són ni poblats ni ciutats”, explica Joan Canela, investigador de l'ICAC i coordinador de l'excavació.
Al costat dels poblats i ciutats ibers hi ha tot un àmbit no prou conegut format per petites masies on residien fins a tres o quatre famílies, en el sentit més ampli del concepte, que es dedicaven al conreu i producció agrícola i que comerciaven amb els grans assentaments. Només al mateix municipi de Nulles, segons Canela, hi podria haver una desena de poblats similars.
La mateixa estructura de les construccions, a recés d'un mur de tancament, explica quin era el seu objectiu. Així, un pati en forma de U distribuïa l'accés a cadascuna de les tres parts en què s'estructuraven les cases.
En un costat, el que eren els espais de treball i on s'han trobat peces com ara pondus de telers o pedres de mola per al gra. A l'altre costat, estances amb sitges d'emmagatzematge on s'han recuperat nombroses peces de ceràmica. I, al centre, l'estança de la casa amb la típica llar de foc rectangular de la cultura dels ibers.
El que avui s'hi pot veure és el resultat d'una feina que va començar fa dos anys amb la delimitació i el descobriment dels murs. El conveni entre l'Ajuntament i l'ICAC preveu dos anys més d'excavacions per enllestir totalment la prospecció, que té la participació de l'empresa especialitzada Rocs.
No obstant això, un dels maldecaps de l'alcalde de Nulles, Xavier Domingo, és disposar del finançament per convertir la troballa en un atractiu turístic més per al municipi. No sols per a l'excavació, sinó per a tot el procés d'interpretació, senyalització i adequació de l'espai perquè sigui visitable.
Fins ara, a banda de l'aportació econòmica del consistori, d'uns 4.000 euros, ha tingut la col·laboració del propietari del terreny, Josep Fusté, que l'ha cedit perquè s'hi fes la intervenció i ha renunciat a fer-hi conreus. I la casa de turisme de Cal Conrad també hi ha col·laborat amb l'allotjament dels estudiants voluntaris de l'ICAC que han estat treballant en la intervenció.
