EXPOSICIONS
CARINA FILELLA
Hollywood a Tarragona
Greg Gorman exposa per primer cop a Catalunya les seves reconegudes fotos de les estrelles del cinema
No ets ningú a Hollywood, i només trepitges de puntetes el món del cinema, si no has passat mai per l'objectiu de Greg Gorman (Kansas, EUA, 1949). Gairebé totes les estrelles del cinema, músics i cantants han passat per l'estudi d'aquest fotògraf nord-americà, reconegut internacionalment com el gran mestre de l'art del retrat i la llum, i el més llaminer per a totes les celebritats. És gairebé impensable trobar una imatge del Hollywood més seductor sense el segell de Gorman. No ha d'anar darrere de ningú, ni per rebre encàrrecs ni per exposar el seu treball; són els altres que el busquen. I li agrada triar meticulosament cada escenari per a les seves exposicions. Fins ara mai no havia exposat a la península. Però un dia de fa uns quants mesos, per causalitat, va conèixer el Tinglado 1 del moll de Costa de Tarragona, un antic i gran magatzem portuari, i va quedar impressionat. I la ciutat de Tarragona no ha desaprofitat aquest enamorament. Gràcies a l'artista austríaca, resident a Tarragona, Andrea Eidenhammer, que n'és la comissària, fins al 5 d'abril es poden veure més de 200 obres de Gorman al Tinglado 1. Ell mateix va ser a la inauguració. “És el lloc més atractiu en el qual he exposat mai”, va dir.
Des que va fotografiar Jimi Hendrix durant un concert, fa més de quaranta anys, la seva carrera ha pujat com un coet. Al Pacino, Johnny Depp (per al pòster de la pel·lícula Pirates del Carib, entre altres retrats), Robert de Niro, Brad Pitt, Michael Jackson, Meryl Streep, Sophia Loren, Orson Welles, Liam Neeson, Viggo Mortensen, Mick Jagger, Elton John, Grace Jones, David Bowie, Keanu Reeves... Els seus retrats omplen ara les parets de l'antic equipament portuari. El públic hi reconeix imatges vistes en cartell de pel·lícules o en portades de revistes. Unes “icones del segle XXI” amb un estil inconfusible, segons va destacar Eidenhammer. A l'exposició també hi incorpora una part de la seva sèrie de nus, amb cossos perfectes que prenen la forma de les escultures gregues clàssiques. “No faria un retrat a un home gras o molt pelut”, reconeix Gorman. Moltes d'aquestes imatges són en blanc i negre, amb una il·luminació molt cuidada i amb unes ombres que són la clau de la imatge. “Busco el secretisme amb la il·luminació; a l'ombra és on es desperta la imaginació”, explica el fotògraf, davant la figura d'un home despullat de cap a peus amb una ombra que emmascara les parts més íntimes.
Després de tants anys de treball al costat de les estrelles del cinema pot explicar algunes de les seves dèries. El músic i actor Tom Waits, per exemple, es va negar a deixar-se fotografiar amb un vestit, i va dir que només es vestiria així si el tacaven amb sang i li posaven una pistola a les mans. I així el va haver de fotografiar Gorman. Aquesta foto és una de les poques en color que s'exposen a Tarragona. I sobre Michael Jackson, destaca que “era una de les persones més compromeses amb el que feia” i que “es preocupava molt del treball creatiu”; “passàvem més d'una hora al telèfon perquè volia saber com faríem el treball, i feia moltes propostes creatives; era una persona summament professional”. En una de les imatges que integren la mostra, Jackson hi apareix amb una taràntula a la cara; «era una de les taràntules que tenia a casa i volia que li fes la foto amb ella», explica el fotògraf. I destaca que amb el temps ha après a no creure en la percepció freda que la societat té d'algunes celebritats, perquè en les distàncies curtes poden arribar a sorprendre. També avisa que les fotografies que ha fet “als pocs actors i actrius torracollons” amb els quals s'ha topat no les ha inclòs en l'exposició “perquè no s'ho mereixen”. “Quan no hi ha feeling entre fotògraf i fotografiat, no surten bons retrats”, hi afegeix.
Infiltrar-se dins l'engranatge industrial de Hollywood té la cara amarga, també; i el temps l'enfosqueix encara més: “Abans hi havia molta llibertat per al fotògraf, però ara les agències es posen massa en el nostre treball i treuen la part creativa.” Els responsables de les revistes, els agents i un munt d'intermediaris –es lamenta– posen massa traves a la creació. Per això en els darrers anys ha anat aparcant els encàrrecs dels grans estudis de cinema per dedicar-se a treballs més personals; a fer retrats i muntar exposicions i tallers de fotografia per plaer.