Ètica de la indignació

Fran­cesc Tor­ralba (Bar­ce­lona, 1967) ha publi­cat una cin­quan­tena de lli­bres i ara pre­senta una rei­vin­di­cació de l'ètica amb clara volun­tat de sac­se­jar consciències. A l'inici del lli­bre cita el Nobel Aung San Suu Ky, el qual mani­festa que l'autèntica revo­lució és la de l'espe­rit, “nas­cuda del con­ven­ci­ment que és neces­sari can­viar les acti­tuds men­tals i els valors que donen forma al progrés del desen­vo­lu­pa­ment d'una nació”. Les pàgines que seguei­xen con­fi­gu­ren un cri­teri filosòfic mar­cat per la revo­lució ètica que s'alça des de la reflexió de la indig­nació que expe­ri­men­ten molts ciu­ta­dans: “Estar indig­nat –diu l'autor– no és un acte lliure, ni el fruit d'una decisió. És un procés espon­tani que té unes raons, però no és fruit d'un raci­o­cini ni d'una edu­cació raci­o­nal. És una emoció reac­tiva a una situ­ació de fet.”

Tor­ralba parla de pren­dre consciència per adqui­rir el com­promís de mobi­lit­zar-se, de dei­xar de ser espec­ta­dor i alhora esde­ve­nir actor. Cri­tica l'exclusió que la soci­e­tat ha fet dels seus anci­ans per­dent així una font de savi­esa i de memòria viva del pas­sat. Recorda que la revo­lució ètica comença per un mateix i afirma que aquesta revo­lució en el món glo­bal neces­sita les comu­ni­ca­ci­ons per crear una xarxa con­tra la dis­gre­gació, con­tra la mar­gi­nació i a favor de la soli­da­ri­tat. Tor­ralba mani­festa que, amb les noves tec­no­lo­gies, hem pas­sat del ciu­tadà pas­siu a l'inter­nauta actiu. L'autor des de la seva con­cepció de l'ètica parla de la democràcia, dels valors uni­ver­sals, de la crisi, i refle­xi­ona sobre la pau dins de la soci­e­tat. Tor­ralba con­si­dera que aquesta no exis­teix sense la veri­tat, la justícia, la soli­da­ri­tat i la lli­ber­tat. La injustícia social és la causa del desor­dre que genera con­flic­tes: “Men­tre no es reco­ne­guin els drets fona­men­tals de les per­so­nes, no pot haver-hi pau.”