novel·la
òscar montferrer
Intel·ligències a l'espai
Una de les constants de la producció literària vinculada al gènere de la ciència-ficció és l'exposició del conflicte que sorgeix quan es produeix la contraposició de la intel·ligència humana i d'una intel·ligència d'origen diferent amb l'afegitó que els representants humans aporten un component extra a la mescla: els sentiments i tota la resta del que té a veure amb la irracionalitat –el concepte amb què es menystenen els instints.
El vent entre els saguaros segueix aquest camí quan situa en un planeta que es resisteix a ser enregistrat com a descoberta dues parelles de prospectors –exploradors espacials dedicats a la conquesta comercial–. El fet que els quatre humans mantinguin relacions professionals i a la vegada sentimentals, es combina amb la revifalla del passat de la protagonista, que és qui dóna la primera veu a la narració. La desolació del planeta en què es desenvolupa l'acció sembla ser el detonant de l'alteració de les conductes que pateixen els personatges, un procés que s'agreuja quan cadascun, a la seva manera i amb resultats diferents, comença a recuperar el passat de manera involuntària sense saber trobar-hi una explicació gaire lògica.
Exposada amb correcció, El vent entre els saguaros no aporta idees noves al conjunt del gènere en què descansa i té un desequilibri lleu a causa de la no del tot justificada importància que atorga al passat de la protagonista: bona part del que es refereix no té una connexió prou clara per fonamentar les accions i les reaccions del personatge.
Cal agrair a l'autora la prosa senzilla i sense pretensions, que fa la novel·la llegívola, i haver evitat el parany tecnològic en no pretendre afegir valor amb les descripcions dels aparells del futur que sovint tendeixen a fer perdre el tremp a les propostes poc documentades.