Fornets

Al Baix Camp des­co­breixo que dels nínxols en diuen for­nets. For­net com a dimi­nu­tiu de forn. M'ho diuen con­cre­ta­ment a Almos­ter, una bella vila pro­pera a Reus. El pri­mer que penso quan els ho sento dir és que aquests mos­te­rencs (el gen­ti­lici en el qual es reco­nei­xen per raons que ara seria llarg d'expli­car) han estat uns avançats en tècni­ques d'inci­ne­ració. Però no és el cas. Dels nínxols ja en deien for­nets molt abans que fos habi­tual inci­ne­rar cadàvers. Per la forma, que recorda un forn. Quan, ja posats, indago sobre si tenen cap fórmula local per ano­me­nar el cemen­tiri em dei­xen anar un loca­lisme deto­nant: “Tots aca­ba­rem al Maset de la Polla.” Natu­ral­ment, es refe­rei­xen a la casa més pro­pera a l'actual emplaçament del cemen­tiri. El maset és un mas petit i la polla en qüestió, una gallinàcia.

En el català que ara es parla, per no dir-ne cata­nyol, rela­ci­o­nar la mort amb una polla resulta xocant. Una bar­reja d'Eros i Tànatos que fa pen­sar en la curi­osa eti­mo­lo­gia del verb for­ni­car. Es veu que aquest verb tan luxuriós prové del llatí for­nix (volta, túnel), que deriva del mateix radi­cal que forn, for­nal o fornícula. L'al·lusió arqui­tectònica lli­ga­ria amb el for­nici per les matei­xes raons metonímiques que han trans­for­mat el Maset de la Polla en sinònim de cemen­tiri.

Resulta que en l'època romana les pros­ti­tu­tes solien exer­cir el seu vell ofici sota els for­ni­cis (vol­tes, túnels), de manera que la llen­gua va tras­lla­dar el nom del lloc a l'acti­vi­tat que s'hi feia. El cicle de la vida, doncs, es fa com­plet al vol­tant d'un forn. Ens engen­dren ben for­ne­jats sota un for­nix, vivim amb els de la nos­tra for­nada i ens enter­ren en un for­net.