La història recuperada
La vil·la suburbana d'època romana del Pla de l'Hora, situada a Sarrià de Ter, és un conjunt monumental que té el valor d'ajudar, juntament amb el poblat de Sant Julià de Ramis, a reconstruir el passar romà de Girona
Les dimensions del conjunt arqueològic, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, supera els 8000 m²
La vil·la suburbana d'àpoca romana del Pla de l'Horta, a Sarrià de Ter, reconeguda per la Generalitat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN)és un conjunt monumental que va molt més enllà fins i tot del valor de la troballa o el propi valor de la vil·la. La importància bé perquè aquesta, juntament amb el poblat de Sant Julià de Ramis –vegeu plana següent– és una oportunitat d'or per descobrir el passar romà de la ciutat de Girona. Aquesta vil·la és, en paraules de l'arqueòleg responsable de les excavacions, Lluís Palahí, la millor conservada de la demarcació de Girona: “Té paraments i estructures molt importants, en què els murs superen els dos metres d'altura, quan normalment no passen dels 50 centímetres”. Fundada al segle I aC i activa fins al V, neix pràcticament en paral·lel a la ciutat de Girona, i la seva particularitat és que dura fins a l'època visigoda. Aquest fet permet reconstruir set segles de la història de Girona: “La ciutat de Girona ha estat molt garrepa a l'hora d'aportar informació arqueològica, perquè totes les estructures medievals van destruir bona part de la ciutat romana. Per això ens cal traslladar-nos a l'exterior per veure com evolucionava la societat i poder-ho extrapolar”. Els últims anys s'han començat a localitzar estructures pertanyents a la zona productiva de la vil·la, on destaca un conjunt format per una sala de premsat i un conjunt de dipòsits que configuren una gran instal·lació de la producció de vi.
El projecte d'excavacions de la vil·la romana es van iniciar el 2008 i, segons el mateix Palahí, amb la sensació que estaven davant d'un conjunt monumental únic per la seva significació en el marc de la plana de Girona. Són molts els elements que permetran des de la perifèria de Girona anar reconstruint aquest llegat que no ens ha arribat, que ha estat destruït al llarg del segles per la pròpia dinàmica d'una ciutat, en aquest cas Girona. Precisament la riquesa de les seves restes, l'ocupació que va tenir i que configura un arc cronològic impressionant i, també fonamental, l'estat de conservació de les seves estructures converteixen el jaciment en una peça clau per poder explicar la història del territori, especialment de l'època romana, però també durant la tardoantiguitat.
Una descoberta accidental
La vil·la del Pla de l'Horta va ser descoberta de manera accidental el 1970, durant les obres de construcció d'un bloc de pisos, que finalment no es va tirar endavant. Les obres van deixar al descobert un seguit de paviments de mosaic. Les primeres excavacions es van iniciar i es van tancar el 1971, després de descobrir més de mitja dotzena de cambres i espais diversos, a més de fer rases de prospecció que varen permetre copsar la dimensió del conjunt que podria superar els 8.000 metres quadrats.
El naixement de les vil·les suburbanes s'ha d'emmarcar en el fet que les elits urbanes cercaven terrenys als suburbis per poder construir-hi els seus habitatges. Es valoraven els espais propers al nucli urbà, on desenvolupaven la seva vida professional, social i política. La vil·la romana del Pla de l'Horta, segons Lluís Palahí, és única, a banda del seu mosaics, perquè permet resseguir un període d'activitat de gairebé set segles, les diverses etapes, des de residència a activitats industrials, com ara la producció de vi. Tot plegat la converteix en una peça clau per anar desentrellar en passat de l'antiga Gerunda.