etcètera
david paloma
Espavila't
Ja fa temps que filòlegs i no-filòlegs sabem quina mena de llengua és el catanyol, però el primer que hi ha dedicat un llibre sencer, 193 pàgines, i també el primer que ha inclòs el terme tant en el títol (Catanyol.es) com en el subtítol (El catanyol es cura) és Pau Vidal, excel·lent traductor i filòleg. El malaguanyat sociolingüista Francesc Vallverdú va parlar el 2002 dels mitjans audiovisuals i la contaminació lingüística: per descomptat el catanyol hi va treure el cap. I encara abans, el catanyol circulava amb desimboltura en el català oral i en el català escrit. “Les denúncies que apareixen periòdicament a la premsa sobre la suposada aparició d'un híbrid anomenat catanyol tenen un caràcter hiperbòlic”, deia Vallverdú.
Hiperbòlic o no, han passat els anys i el catanyol continua... per dir-ho catanyolejant, “ben viu i colejant”. És prou habitual sentir un català tan barrejat d'espanyol que provoca, en paraules de Pau Vidal, un efecte o bé de certa comicitat o bé d'una evident incapacitat del parlant d'expressar-se amb correcció. No diré que és catanyol el català actual dels mitjans de comunicació: per a això hi ha els bons investigadors que estudien la qualitat de la llengua i que saben fer-hi tants matisos com demanen els programes, els contextos, els registres i els mateixos periodistes. Però sí que diré que em sorprèn que un programa radiofònic de gran audiència (a vegades més i a vegades menys que la de Jordi Basté) comenci l'emissió amb un “Bon dia. Desperta, Catalunya!”.
A l'espot que va començar a emetre's el 9 de febrer veiem David Selvas, actor, que diu “A mi em desperta la Mònica”. Xavier Barriga, flequer artesà, diu que “Em desperta el sentit crític”. Quim Masferrer, el foraster, apunta que ell té molt mal despertar, però que “Em desperta el bon rotllo”. I Anna Veiga, biòloga: “A mi em desperta amb rigor, amb exigència; i em fa sentir bé.” A mi també (tant com el món de Jordi Basté), tot i que em faria sentir millor, molt millor, que l'energia positiva, les ganes de saber, el bon humor i la curiositat s'acompanyessin de l'ús pronominal adequat: “Desperta't, Catalunya!” I bon dia.