La ‘república' de Moraza

Art i ideologia

A l'inici dels anys vuitanta, Juan Luis Moraza, juntament amb Marisa Fernández, de nom col·lectiu CVA, presentava al flamant Metrònom del carrer Berlinès de Barcelona, en un cicle d'artistes bascos, una instal·lació al terra de fragments de marcs de diferent mida i colors, Límit (implosió), 1983, una obra que ara s'estén per les sales del Museo Reina Sofía en la retrospectiva que Moraza presenta en solitari amb el títol de República. “Molt aviat em vaig adonar –diu– que l'art modern no havia abolit pedestals i marcs.” D'aquí sorgeix aquesta obra fragmentada d'esperit barroc en l'esmicolament, que parodia l'art modern amb aquest escampall d'angles rectes dels marcs enfront del marc barroc, daurat i voluptuós. Artista que ha conreat la reflexió teòrica, el qüestionament de l'obra d'art, la noció d'estil i del museu mateix, ha pres l'exposició com una convenció i el museu com un exercici per interpel·lar l'espectador.

L'ús de l'art

Juan Luis Moraza parteix d'un discurs sobre art molt ben estructurat en relació amb el rol social que aquest desplega en el fet participatiu de l'espectador, en el marc d'una crisi dels sistemes de representació. L'artista ha creat en el context de les sales del museu la seva república i, deixem-ho com ell, en minúscules. Una república que tracta l'exposició com a monument i convenció simbòlica. L'artista defuig la noció d'estil, però usa el sistema del barroc per anar en contra del classicisme que s'amaga sota certes manifestacions pures de la modernitat. Crea formes, situacions, objectes (fabricats o de col·lecció) per il·lustrar un discurs dominat pel llenguatge i les idees que acaba per referir-se sempre a l'art mateix. A la república de Moraza no hi ha estil, sinó preguntes, reflexió crítica sobre l'art, l'ornament, el monument a l'espai públic, autoritarisme i democràcia. Per a l'artista, “una república no és una forma de govern, sinó un estat social [...] les formes de govern són relativament independents dels estats socials [...], una república formal pot organitzar una societat de monarques [...] i una monarquia parlamentària pot ser una forma compatible amb una societat republicana”.

Democràcia fiscal

Juan Luis Moraza ha donat forma crítica a dues obres de participació democràtica que han esdevingut un ritual i una convenció. L'una fa referència a les eleccions, mitjançant diverses urnes, i l'altra, als impostos. Tributar és pertànyer a una tribu i crea una convenció de pertinença social. El fil entre una convenció artística i una convenció social acaba sent molt prim. Com diu Moraza, “si a una bandera li treus el vent, no és més que una pintura abstracta”.