infantil i juvenil
lluís llort
Mestres
Si a qualsevol lector adult li demanem que enumeri tres autors universals de contes infantils, segur que, en l'ordre que sigui, citarà el francès Charles Perrault, els alemanys germans Grimm –Jacob Ludwig Karl i Wilhelm Karl– i el danès Hans Christian Andersen. Algú hi afegiria les faules del grec Isop o altres autors universals com el britànic Lewis Carroll i l'italià Carlo Collodi, coneguts, es podria dir, per dos grans personatges, Alícia i Pinotxo, respectivament.
En qualsevol cas els tres (quatre) primers autors acumulen ells sols ben bé el 80 per cent dels contes anomenats clàssics que es van versionant i versionant i versionant des de fa anys i anys i anys. Naturalment, després d'ells i fins i tot recentment, també hi ha grans autors de contes infantils, però difícilment cap arribarà a assolir una universalitat tan inqüestionable com la d'ells.
No és estrany que el francès Éric Puybaret, actualment considerat un dels il·lustradors més destacats, hagi fet una versió de contes poc coneguts d'Andersen i els hagi il·lustrat a El follet dels somnis. Set contes per anar a dormir. Una història per a cada nit de la setmana, de dos o tres fulls de llarg, i unes temàtiques variades, imaginatives i més divertides que didàctiques. Molt ben traduïts per Pau Joan Hernández i guiats pel follet Tancaülls.
Tot està molt bé, edició inclosa (amb cobertes encoixinades), però les il·lustracions apugen l'aposta: són fantàstiques, per la delicadesa, netedat i textura. Amb què estan fetes? Llapis? Tinta? Grattage? Doncs no: bolígraf! Quan un il·lustrador és bo, de qualsevol tècnica i material en treu el màxim profit. I només partint del màxim es pot complementar a l'alça la feina dels mestres.