Revolució, educació

Es diu que les revolucions socials comencen per l'educació. Això Màrius Mollà ho té molt clar i en la seva darrera novel·la ha volgut tractar de la creació de l'Escola Moderna ara fa cent anys. Per parlar d'un tema tan gruixut com l'educació i poder defensar el seu llibre, Màrius Mollà ha presentat la seva novel·la, El mestre, amb el seu nom real, deixant enrere els pseudònims Andrés Vidal i Eduardo Roca. “Com que no venia del món literari, preferia al principi utilitzar pseudònim, però ara tinc ganes de parlar a cara descoberta de la novel·la i defensar-la.” La novel·la, a més, surt per primer cop al mateix temps en català (traduït) i en castellà amb Ediciones B.

Amb dues trames paral·leles que acaben confluint, la novel·la traça el recorregut del fundador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, tot i que l'autor deixa clar que no és cap novel·la sobre ell. Ferrer i Guàrdia (Alella, 1859-Barcelona, 1909) va morir afusellat el 13 d'octubre al castell de Montjuïc acusat d'haver fomentat la revolta de la Setmana Tràgica. “La seva execució va tenir molta repercussió a Catalunya i a l'estranger, però després es va oblidar, amb tota la seva espurna va continuar viva amb escoles com les Waldorf a Alemanya o la Montesori i la laïcitat ha continuat.”

Mollà el defineix com un home “trencador”, però també dogmàtic. Amb tot ha deixat un rerefons “positiu”: “Al capdavall, era valent i va morir dignament”.

Com en les anteriors novel·les de Mollà, la trama reflecteix una revolució social. En el cas d'El mestre, era un moment de canvi de paradigma a l'escola: “Es trencava el paradigma religiós, la diferència entre classes, la superació de sexes, i propugnaven una educació no autoritària que s'enfrontava amb un model d'educació molt simple i bàsic.” Segons l'escriptor –enginyer de professió–, aquesta ruptura té un paral·lelisme amb l'actualitat: “Encara tenim un ensenyament sòlid en un món líquid en què no sabem què han d'estudiar els nostres fills perquè no sabem què els demanarà la societat en un futur.”

Com a contrapunt al personatge real de Francesc Ferrer i Guàrdia, hi ha l'Emili Boix, que representa el mestre vocacional, una figura que Mollà ha volgut homenatjar. “Té Ferrer i Guàrdia de mentor i representa el canvi generacional i enllaça idees.” Un altre esglaó de la cadena és el personatge de l'Arnau, “un xicot que avui seria titllat d'hiperactiu”. Boix arriba a la muntanya fugint, i ha de començar de cap i de nou. “M'interessava posar-lo en un entorn nou i havent-se d'esforçar per adaptar-se.” L'entorn és el Montseny i la localitat, Confins de la Vall, que està inspirada en Campins. “M'ha interessat molt l'organització dels masos, tot un microcosmos, i que funciona gràcies a una economia de subsistència.”

Com a Andrés Vidal, Mollà ha publicat La herencia de la tierra (2010), El sueño de la ciudad (2012) i El mar de los hombres libres (2013), i com Eduardo Roca El taller de los libros prohibidos (2011). Com a referents literaris, Mollà té Ken Follet i Mario Puzo, “autors efectius a l'hora de narrar els canvis històrics”, i “com a contrapunt més reflexiu i profund”, li interessa Philippe Claudel i Alessandro Baricco.