Una imatge i mil paraules
foto: sergi càmara pérez / text: lluís llort
“Això és un fong”
Inaugurem una secció de microrelats basats o inspirats en una imatge fotogràfica amb un contingut suggeridor. Les dues creacions se sumen per formar-ne una de nova i diferent
Desperto i la noto. Una taca negra. Petita. Una coïssor. Rabiüda. Una inquietud. Progressiva. Una pregunta amb un interlocutor a qui correspon demanar una resposta. “Això és un fong”, diagnostica el dermatòleg.
Una pomada. Cara.
La taca disminueix. La coïssor desapareix. La inquietud es calma, passa, s'oblida.
Però sota la pell hi és i s'incuba amb traïdoria i, és clar, amb plaer, i se'm menja per dins, com la injustícia, i se m'escapa pels porus de la pell, pels forats del cos.
I esclata.
Esclato.
I la taca sóc jo. I estripo les normes. I m'escampo. I m'escapo. I em poso dret i salto pel balcó i abraço l'edifici.
I la taca que em domina, un dia dominarà el món.