cultura

Demanen a l'IEC que inclogui el mot ‘ebrenc' en el diccionari

La iniciativa parteix de la Fira del Llibre Ebrenc

Una comissió de filòlegs i experts del territori està elaborant una definició del terme per presentar-la a l'Institut d'Estudis Catalans

El mot ebrenc, molt utilitzat en l'àmbit oral i en l'escrit, no apareix, sorprenentment, al Diccionari de la llengua catalana. Per això, la Fira del Llibre Ebrenc, amb la implicació de filòlegs i de la societat civil, ha iniciat els passos per demanar formalment a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) que l'inclogui. “Ens sobta molt que no aparegui al diccionari, però hi ha una sèrie de factors que han fet que no hi sigui”, indica Albert Pujol, director de la Fira del Llibre Ebrenc, de la qual es farà la dotzena edició a partir del 5 de juny i que, ara per ara “duu un nom no normatiu”, exclama. Per ell, ebrenc és un mot “molt estès per referir-se als seus habitants arreu del país”. “La seva inclusió en el diccionari normatiu suposarà la millor eina per aconseguir-ne un bon ús i reforçarà encara més la identitat, una identitat que en els darrers anys ha pres més força”, diu.

Una comissió de filòlegs i experts de les Terres de l'Ebre està elaborant una proposta de definició de la paraula per trametre-la a l'IEC. Ebrenc/ebrenca es proposa com un gentilici: “S'ha de restringir a les comarques del sud de Catalunya, influenciades per un accident geogràfic com és l'Ebre”, explica Pujol, que considera que el mot no s'extreu tant del riu, sinó del terme administratiu Terres de l'Ebre. Alguns dubtes que s'estan debatent és si el terme ha d'abraçar també “una part del Priorat i del Matarranya”.

“En un diccionari general, lexicogràficament hi ha una sèrie de col·lectius que necessiten la inclusió del gentilici”, indica Miquel Àngel Pradilla, filòleg que assessora els impulsors de la iniciativa i que també és membre de la Secció Filològica de l'IEC. Per ell, “és important marcar els límits del mot ebrenc”. Que no aparegui al diccionari, segons ell, s'explica en part perquè es tracta d'un mot “relativament nou”, que comença a emprar-se a partir dels anys setanta, “i que agafa força a partir dels vuitanta”. Pradilla confia poder-lo incloure en el diccionari: “Si ens posem d'acord en els límits del terme, no hi ha d'haver problema.”

Pujol confia poder anunciar la inclusió al diccionari al juny, durant la fira de Móra d'Ebre. Divendres passat es va organitzar a la capital de la Ribera d'Ebre una jornada científica per consensuar un document per presentar-lo a l'acadèmia catalana.

Artur Bladé i Desumvila, el primer

Els impulsors de la iniciativa d'incloure el mot ebrenc al Diccionari de la llengua catalana destaquen que a la primeria de la dècada de 1970 l'escriptor de Benissanet Artur Bladé i Desumvila ja emprava aquesta paraula en els seus escrits; concretament, al llibre Visió de l'Ebre català, una obra que va guanyar el premi Joventut de reportatges de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra celebrades a Tortosa l'any 1973.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència

Música

In-Somni obre demà a Besalú, amb Bigott, una nova edició itinerant

besalú
música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva
Cultura

Ivan Ivanji, escriptor serbi i supervivent d’Auschwitz

ART

El paper pioner d’Espais, en una exposició a Girona

Girona
Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell
figueres

Dibuixos del Dalí adolescent per commemorar els 120 anys del seu naixement

FIGUERES
lletres

Núria Cadenes, Jordi Masó i Maria Mercè Roca, finalistes del Llibreter

barcelona