Daniil Jarms

Els desastres culturals que va provocar la Rússia estalinista es convertiran segurament en un subgènere tan important com les novel·les amb rerefons nazi. L'eliminació sistemàtica d'escriptors i artistes, les depuracions de tot el que no era absolutament orgànic, formarà part per sempre de la infàmia. Per aquest motiu, per la importància de l'escriptor i per l'edició selecta volem destacar avui el primer llibre que apareix en català de Daniil Jarms, mite de l'avantguarda i que va morir d'inanició a la presó el 1942 després de ser detingut uns mesos abans, immediatament abans també del setge de Leningrad. Tenia 36 anys. La novetat és Un conte, en versió de Júlia Bas i unes extraordinàries il·lustracions de Rocío Araya, i que ha publicat Jesús Ortiz de l'editorial de Santander Milrazones.

Daniil Jarms va desenvolupar en les seves històries l'absurd i les situacions grotesques, que denunciaven els abusos de poder, però des d'un angle no explícit, no explícit a la manera ortodoxa del realisme socialista. Per aquest motiu va ser bandejat, primer, i represaliat fins a ser considerat un propagandista contra el règim. La història, però, l'ha fet sobreviure a tota aquella burocràcia que s'infiltrava en tots els racons de la societat i de la vida privada. No sé com devien considerar un personatge tan inclassificable, encara ara, com Jarms, que connecta amb els nens tant com ho va fer Saint-Exupéry. És curiosa l'afinitat que mantenen els corrents més trencadors amb els més joves. Ho comproves quan es convoquen recital per a nens o quan veus molts escriptors de contes infantils. La fantasia fa brollar la curiositat i les connexions d'estableixen lliures, no condicionades.

Un conte, que parteix d'una adaptació de Nick Sushkin i que s'havia publicat originàriament als anys trenta a la revista Chizh, té tots aquests elements de subversió de la realitat, fins i tot dels contes infantils tradicionals. Des del primer moment, els dos nens, Vanyia i Lenochka, es desafien a explicar-se un conte sobre un rei, i aquest conte esdevé un personatge més, que amplia la trama i la superposa.

Un dels efectes que més agraden als nens que s'inicien a la lectura són les transformacions. En aquest cas, el mateix conte sembla viu, com si fos capaç de sortir dels límits de la mateixa estructura del llibre. És la demostració fefaent que Jarms era un mag, un personatge més de tota la situació que li va tocar viure. Autor de culte, està molt bé que iniciatives com aquesta el treguin de la clandestinitat. Es podria interpretar com una victòria pòstuma?

Considerat enemic del soviet, l'aventura creativa de Jarms va acabar fatal, com la de tants altres autors capturats per les dictadures. Allò que constrenyen els poderosos és el que no poden entendre, el que no té patrons col·lectius sinó que resulta original. Un conte és un d'aquells llibres que hauríem volgut tenir entre les mans molt abans.