MESTISSATGE
G. VIDAL
Tatuatge al cor
Molts grups de l'anomenat So Barcelona ja fa temps que són història, però quinze anys després de l'auge d'aquell fenomen urbà, d'arrel i multilingüe d'incidència planetària, Macaco continua fent discos d'èxit. Historias tattooadas (Sony), número 1 a iTunes poques hores després de posar-se a la venda, conté quinze cançons que Dani Macaco (Barcelona, 1972) ha intentat explicar –“salvant totes les distàncies”, s'afanya a dir– a la manera de tòtems de la cançó com ara Bob Dylan, Leonard Cohen o Joaquín Sabina. “He volgut fer les tornades tan impecables com ells”, afirma Macaco des d'una d'aquelles terrasses de la Barceloneta que fan que “Barcelona sigui encara una ciutat meravellosa i no una fotocòpia de cap altra ciutat”. “És difícil canviar els temes dels quals parles perquè, des dels principis de la humanitat, els artistes parlem del mateix –afegeix–, però sí que és important esforçar-se a canviar la manera com dius les coses.”
Per fer-ho, Macaco assegura que no ha perdut “la inquietud”, però que ja no es mou “únicament per impulsos” com abans. “[Historias tattooadas] és, però, un disc més intens. Tot són històries que han deixat empremta en mi i que, per tant, he volgut transformar en cançons. Continuo volent fer de cronista dels sentiments, siguin col·lectius o individuals, amb estrofes una mica més realistes i agredolces inspirades, moltes, en Rubén Blades.”
Explica, finalment, el significat dels seus diversos tatuatges, no sense abans ressaltar, però, que “els tatuatges més importants són els que hi ha al cor i al cap”. “Jo tinc amics plens de tatuatges i d'altres que, no únicament no en tenen cap, sinó que van amb americana i corbata”, conclou Macaco. “Sé perfectament que els tatuatges que compten de veritat són aquells que portem dins.”