Ascensors emergents

Ever Blanchet va transformar el taller d'ascensors Ferrer Artús en el Versus Teatre. Ara és Gaston Core el que reforma un espai on hi havia ubicat, fa una pila d'anys, una altra fàbrica d'ascensors (de principis del segle XX) per instal·lar Hiroshima (Vila i Vilà, 67). A l'esquena del Paral·lel , en ple cor d'un creixent Poble-sec cultural, la sala de teatre i música Hiroshima aspira que l'emergència (catalana i internacional) pugi en interès per a l'espectador més ampli. Hiroshima confia ser, metafòricament parlant, un ascensor per a la trajectòria de companyies i artistes.

Aquest ha estat el primer cap de setmana amb programació oficial (la setmana passada es va fer la festa de presentació). El director artístic explica que és un espai que vol conciliar públics curiosos amb ganes de sorpresa. Per això, l'espai té tres parts amb personalitat pròpia: Un bar que vol ser el punt de trobada cultural que presenti accions més enllà de les que ofereix la mateixa Hiroshima; una sala teatral amb 108 butaques; i una sala de concerts (que vol ser versàtil com la teatral però que no s'engegarà fins al 2016) amb un aforament de 227 localitats. Core aclareix que ja es disposa de les llicències per poder actuar (amb una complexa insonorització) i que hi ha molt d'interès dels programadors perquè tindrà una capacitat mitjana: entre els 400 tiquets de l'Apolo i els 100 i 150 espectadors de la majoria de petites sales.

També és un repte atraure públic a la sala de teatre. Perquè la mitjana de les sales alternatives no supera les vuitanta persones i la programació confia que se superi el centenar d'espectadors. De fet, hi ha la possibilitat d'habilitar una filera (situada en una mena de fossar) per donar espai fins als 130 seients. Core prioritza la creació escènica i els nous llenguatges com a línia que defineixi la sala. A més de la representació d'espectacles acabats, també es vol oferir espai per realitzar tallers i també per mostrar treballs en procés.

Gaston Core apunta que les propostes, generalment, tindran un cert nivell de risc però sempre pensant a atraure un públic ampli i heterogeni. El veïnat, realment, està molt encuriosit per saber què es fa en aquest espai tancat de fa molts temps i que ha assumit unes obres de dos anys de durada. Per això, encara és habitual que mirin entre els finestrals del bar. La setmana passada van convidar el veïnat a assistir a una acció de carrer lúdica. Un assaig de l'espectacle Entre tazas, que previsiblement s'estrenarà a Tàrrega. Core celebrava que gent de totes les edats acceptessin entrar en el joc: demostrava que des de Poble-sec també hi ha espai per a la complicitat amb el perfil de públic de Fira Tàrrega.

I és que Hiroshima no vol parlar de competència sinó més aviat de complicitat. Per això, des del bar (on s'oferirà una limitada carta de tapes i còctels i begudes) es projecta una mena de cronòmetre (tipus 9-N) projectat a la paret, que indica algunes de les propostes i la distància aproximada en què es troba. És la versió digital del que es practicava a Buenos Aires, on la colla decidia on moure's, després de consultar les cartelleres dels diaris d'un bar de referència.