ciència
David Bueno i Torrens
Encontres amb l'evolució
Durant bona part de la història de la humanitat, ciència i filosofia han estat considerades una mateixa realitat. Formen part d'una realitat que neix de la inquietud de les persones d'entendre el món, però els seus mètodes de treball i el tipus d'informació que aporten, si bé complementaris, són i han de ser necessàriament diferents. Fou al Renaixement quan es va produir la seva separació epistemològica però, tanmateix, des de llavors la relació entre la ciència i altres branques de la cultura humana, com la religió i la política, sovint no ha estat fàcil. Un dels camps on possiblement més encontres s'han produït ha estat el de l'evolució.
Jordi Agustí, professor d'investigació a l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social, a Tarragona, és un dels grans experts mundials en evolució humana. Ha dirigit projectes a Europa i el nord d'Àfrica, i forma part de l'equip d'investigadors del prolífic jaciment de Dmansi, a Geòrgia. Autor de llibres de divulgació, ens ofereix l'imprescindible La sonrisa de Leonardo, on ens explica de manera amena alguns dels conflictes entre les teories científiques evolutives i altres camps del coneixement. Des del gran i polifacètic Da Vinci fins a un dels més influents biòlegs evolutius de la segona meitat del segle XX, S.J. Gould, passant per l'inevitable Darwin i per persones d'una immensa talla científica i humana com De Chardin, ens explica amb anècdotes la relació entre la ciència evolutiva i l'art, la religió, les ideologies i la praxi política. Una manera reflexiva d'entendre per què aquesta relació ha estat, i sovint encara és, difícil, des de la mateixa idiosincràsia evolutiva de la nostra espècie.