L'art de manipular el lector

“Estàs preparat pel que t'espera?”, li van preguntar les seves editores tan bon punt va arribar a Barcelona. “Segurament no ho estic, però tinc moltes ganes de participar en aquesta festa en què les dones regalen llibres als seus marits i companys”, bromejava Jo Nesbø en la roda de premsa de dimarts. L'escriptor i cantant de rock noruec presenta el primer títol de la sèrie Harry Hole, El ratpenat (Proa/Reservoir Books), que va sortir publicat el 1997. Aquesta novel·la va suposar, a més, el seu debut en el món de la literatura, i va néixer en un avió que enllaçava Oslo amb Sidney. “Durant les trenta-tres hores que durava el vol, vaig pensar en la sinopsi, i quan vaig arribar a l'hotel de Sidney, com que tenia jet lag, em vaig posar a escriure; de fet, Hole s'allotja al mateix hotel i a la mateixa habitació.” El que va escriure durant aquell viatge per Austràlia a la descoberta de la cultura aborigen, era una mena de test o prova: “Va ser un xoc quan els editors van voler publicar aquesta història, que va canviar la meva vida.”

Va decidir escriure novel·la negra per la senzillesa de l'estructura narrativa: “Molts amics meus, que de jovenets volien ser escriptors, començaven moltes novel·les que no acabaven, per això vaig pensar a començar per una novel·la negra per després escriure'n una de debò.” La qüestió és que el temps va anar passant, els títols es van anar succeint (a partir del tercer Hole ja va tenir clar que la volia tirar endavant), i avui dia defensa que pràcticament no hi ha frontera entre novel·la negra i la resta: “Hi ha bona i mala literatura.”

Sí que li agrada com a autor poder convertir-se en un “mag” o un “il·lusionista”: “La novel·la negra et permet mantenir una relació íntima amb el lector, que té una sèrie d'expectatives, i com a escriptor el manipules.” De moment ja ha escrit deu títols de la sèrie Hole (el segon, L'escarbat, sortirà al juny, i el novè, Fantasma, a l'octubre), però assegura que “no tindrà una vida eterna ni tampoc ressuscitarà quan hagi mort”.

En el cas d'El ratpenat, és una novel·la que s'endinsa en la problemàtica dels aborígens australians, que estan al nivell més baix de l'escalafó social. “Els colons europeus van intentar crear una societat per a tothom, però no és tan fàcil; i en canvi sí que ho és jutjar les decisions polítiques que s'han pres.” Sigui com vulgui, Nesbø ha intentat comprendre el sentiment de “frustració i culpa” que es viu al país.

Entre els seus darrers projectes, hi ha la sèrie Tom Johansen, que ha publicat als EUA. “Era un escriptor noruec que va viure als Estats Units als anys seixanta, i que va tenir molt d'èxit amb la novel·la Blood on Snow; la seva segona novel·la, en canvi, Blood on Snow II, va ser molt criticada.” Nesbø aclareix posteriorment que, en realitat, mai ha existit el tal Johansen, que és un personatge inventat, i que volia arribar a publicar un llibre amb el seu nom. “Per qüestió de fals màrqueting no em van deixar fer-ho.” Es tracta de dues novel·les negres que Proa té previst publicar pròximament, igual que Politi (2013), l'últim títol de la sèrie Hole. Paral·lelament té l'encàrrec de Penguin Random House de versionar Macbeth, un projecte de gran abast amb què l'empresa editorial recorda Shakespeare, i que sortirà publicat a Anglaterra a la tardor, i aquí més endavant amb Lumen.