La fatalitat fosca de Bohane
“He viscut en quinze ciutats, i segurament hi ha elements de cada una a Bohane”, diu l'escriptor irlandès Kevin Barry, nascut a Luimneach el 1969. La llista inclou, entre d'altres, Corcaigh, Santa Barbara, Liverpool, Sligeach (on viu actualment) i Barcelona, on va viure uns mesos fa 13 o 14 anys, i on ha tornat ara per presentar la seva primera novel·la, Ciutat de Bohane, publicada en català i castellà per l'editorial Raig Verd. Una ficció inclassificable, ambientada l'any 2053 a la ciutat imaginària que li dóna títol, que “té sobretot de les ciutats on vaig créixer”, explica l'escriptor en una entrevista a El Punt Avui. Distingida amb el premi de literatura de la Unió Europea i l'International IMPAC Dublin Literary Award, entre altres reconeixements, la novel·la ha rebut crítiques elogioses del New York Times i The Guardian.
La història s'ambienta el 2053, en un futur sense cap tecnologia. Però que ningú s'esperi una nova fantasia distòpica apta per a adolescents. D'entrada, les influències que cita són molt llunyanes, pel·lícules i sèries on abunden els gàngsters: Los amos de la noche, 1997: rescate en Nueva York, El padrí, Twin peaks, Los Soprano i The wire. També l'han influenciat Anthony Burgess, l'autor de La naranja mecánica, i les novel·les gràfiques. “És important que les novel·les robin de tot el que coneix l'escriptor, és la manera de renovar la cultura popular.”
D'entrada, ni pensava en el gènere de la ciència-ficció. “No sabia que Ciutat de Bohane s'ambientaria en el futur fins al final del capítol 1, però realment va ser un alliberament, vaig descobrir que podia crear, inventar. De tota manera, vaig triar un futur proper, perquè volia que Bohane tingués ressonàncies de ciutats irlandeses actuals.” Amb tot, pensa que “totes les novel·les ambientades en el futur en realitat parlen del nostre present.”
Llenguatge molt ric
Un dels aspectes més destacats per la crítica és l'experimentació que fa amb el llenguatge, que va des dels registres literaris fins al dels baixos fons: “Definitivament, el llenguatge és el que defineix la ciutat de Bohane. La manera com utilitzes el llenguatge té a veure amb el que som i el que fem, i amb la història de la ciutat. A Bohane tenen un llenguatge bel·ligerant i molt ràpid.”
“Sigui el que sigui el que no va a l'hora, prové del riu. Indiscutible: l'aroma de malícia de la ciutat és una aroma que prové del riu. Estem parlant de Bohane”, escriu Barry a l'inici del llibre, posant en primer pla la ciutat des de les primeres línies. “Bohane és el personatge principal –ens explica, en el que podria ser la veu en off d'un film noir clàssic com els que també l'inspiren–. Sembla que els carrers respirin, i hi ha una certa fatalitat fosca. D'alguna manera, els espais són com animals que no moren. Nosaltres morim, però els espais es queden, i agafen les vibracions, l'atmosfera, de tot el que va passar allà en altres temps.”
Narrada per diferents veus, “com vist des de diferents angles de càmera”, l'autor va buscar la qualitat de la narració oral; “és com si un senyor molt gran, en un bar fosc, molt tard, ens xiuxiuegés la història”, explica l'autor, com si tornés la veu en off. Ha fet servir diferents registres. “Els escriptors irlandesos no podem evitar ser lírics i alhora subvertir la tradició”, afirma, i hi afegeix: “Tenia dues ambicions amb aquest llibre: que sigui un veritable entreteniment pulp, sòrdid, divertit, però alhora és molt ambiciós des del punt de vista de la llengua.”
