Crònica
Internet planta cara a la televisió
Què pots fer quan et compres un iPhone 6 plus i en activar el mode silenci va i deixa de sonar? Té un defecte de fàbrica i hauràs d'extreure'n els altaveus amb unes pinces! Consells com aquest són els que dóna Auronplay en el llibre que acaba de publicar i que ahir el va convertir en una de les estrelles de la jornada. Té 1,3 milions de seguidors a YouTube que adoren les seves crítiques fulminants, que inclouen programes de televisió. Sí, ser youtuber ja és una professió, que també s'ha colat a Sant Jordi ocupant una parcel·la del poder mediàtic que fins ara era dels famosos televisius.
Auronplay duia guardaespatlles i el seu èxit va provocar el malestar d'un rostre de la petita pantalla que signava a prop seu sense tanta fortuna. Però el regnat catòdic no ha desaparegut. Malgrat que cada cop tenen més presència l'autor que es dóna a conèixer via internet (com Anna Todd i el seu After, que idea una relació amorosa amb el cantant HarryStyles) i els rostres populars a la xarxa, com la gironina Patry Jordán, que ensenya trucs de cosmètica a YouTube, Berto Romero, Buenafuente i Risto Mejide continuen atraient desenes de fans. Ahir a la tarda els seguidors de Mejide col·lapsaven un tros de la rambla Catalunya.
Si una cosa està clara és que el fenomen d'internet està associat als adolescents. “Tinc la sensació que aquests autors són com els Pecos d'abans”, deia Albert Sáez, autor d'un text sobre periodisme en l'era de Twitter.
El públic televisiu no és tan jove, algun fins i tot és força gran, com les senyores que esperaven l'arribada d'una impuntual Mariló Montero. Ara bé, també hi ha autors molt vinculats al mitjà que han aconseguit tenir un públic, sobretot femení, que funciona més enllà de les seva fama. És el cas de Màxim Huerta o el de Sandra Barneda, que no parava de firmar exemplars de la segona novel·la sobre dones de la tetralogia que està escrivint. Ho feia al costat de Boris Izaguirre, que ara treballa molt a Telemundo i que arribava amb barret panamà decidit a convertir-se en el més elegant de la diada. “M'agrada molt el seu estil”, deia la seva amiga Eugenia de la Torriente, directora de Harper's Bazaar i amb llibre sobre l'elegància masculina.
Albert Rivera (ahir amb americana blava de Massimo Dutti) també és un dels més ben vestits de l'univers polític. Va ser un altre dels rostres firmants que més atenció aixecaven i més d'un li deia “president”. La política està de moda i també treu espai mediàtic a la bona literatura, però, de moment, encara guanya la televisió. A vegades fins i tot es barregen, com és el cas d'El Gran Wyoming, que ja va pel seu segon llibre al voltant de la crisi que vivim, amb gran èxit. “M'encanta que la gent valori l'intel·lecte dels autors en aquesta festa”, deia al matí al costat d'un col·lega humorista, Gonzo, i d'un altre dels autors que més agraden a les noies: Blue Jeans. De la seva obra n'han fet pel·lícula, i això encara ajuda més a convertir-lo en un fenomen de masses. Com li ha passat a María Dueñas amb la sèrie basada en El tiempo entre costuras. El seu llibre La templanza va ser el més comprat en castellà. Christian Gálvez (Pasapalabra) és tot un erudit de Leonardo da Vinci, fins al punt que ha creat el seu perfum amb la firma de Risto Mejide: “Fa olor de França i d'Itàlia“, deia força lluny de la seva dona, la gimnasta Almudena Cid, que firmava els seus contes a l'altra punta de la ciutat, tot i que ja li havia regalat la rosa: “Ens veurem per dinar.”
Pilar Eyre era un altre dels rostres feliços del Sant Jordi, i, malgrat haver escrit sobre un amor crepuscular, la seva cua tenia joves i grans: “La passió no té edat.” A David Carabén el venien a veure els seguidors de Mishima: “És normal perquè he escrit sobre les cançons... Com vaig posar estimar el primer cop.”