D'Ara i Aquí
jaume Vidal
Guspires de sentiment
La pintura és també un univers friqui, on hi ha cabuda a la inspiració dels còmics o les sèries de televisió. Aquestes són algunes de les influències de Vanessa Linares (Barcelona, 1976). I contemplant la seva pintura de primers plans de rostres tenim la clara evidència que el manga ha influït en l'univers gràfic de l'artista. Com també ho ha fet el conte infantil tradicional. Prenent com a referència les misterioses criatures que habiten els boscos en el món de les llegendes, l'artista ha creat un univers de bestioles que ella anomena guspirus per analogia a la paraula i el concepte de guspira. Com les petites espurnes de foc, els seus éssers poden ser divertits, estètics, juganers, però també perillosos. “És l'univers que construeixo per expressar els meus diferents estats d'ànim”, diu Vanessa Linares a la galeria Jordi Barnadas (Consell de Cent 347, Barcelona), on presenta la mostra titulada No som gotes, som onades. Els guspirus ja formen part del seu llenguatge artístic i es fiquen a molts dels seus quadres reivindicant, com a màgiques presències del bosc que són, la seva capacitat d'aparèixer i desaparèixer del llenç.
Tot i que el seu univers és proper a la il·lustració, que les seves imatges tenen origen en dibuixos i que s'ha dedicat professionalment al disseny gràfic, l'artista és reivindica com a pintora, fet que es pot comprovar quan els seus quadres se situen en boscos més realistes. “Els boscos són els meus espais pictòrics preferents. Sempre hi passen coses.” I aquests esdeveniments poden tenir un caire tenebrós o més diàfan i colorista. Aquest darrer és el registre més habitual de Linares, que sol agrupar en un únic quadre diverses imatges com si es tractes d'un collage geomètric. Un quadre de quadres que, tanmateix, no tracta d'explicar una història. Si més no un relat determinat. “No sóc narrativa, en tot cas el que vull és que l'espectador construeixi les seves històries.” I reconeix que tot que en el seu estil i temàtica pot apropar-se al naïf, no tracta només d'apropar-se a al “bonisme”. A banda de les lectures òbvies, expressades amb les formes, hi ha un segon registre més centrat amb els problemes pictòrics que demostra que l'artista va més enllà de l'anècdota i que fa que, com a obra, el seu treball no sigui una vinyeta o una il·lustració feta sobre llenç.