Cabo San Roque treu sons i records d'una antiga fàbrica de galetes

Crisi. Una petita fàbrica de galetes tanca les portes a Granollers. Un cop es desmunta la seva línia de producció, Cabo San Roque recupera bona part del material mecànic i contacta amb alguns antics treballadors (Angelita, Alberto, Santiago) com a testimonis: les seves veus rememoren a l'espectacle la dura rutina del treball mecànic nocturn i també recorden els sons reiteratius de la maquinària en funcionament. «En aquestes condicions de treball és inevitable que el cap se'n vagi a altres llocs, molt més enllà de les parets de la fàbrica», diuen els membres de Cabo San Roque en un descans dels assajos al Teatre de Salt. L'espectacle es mou entre aquests dos mons: el real de la fàbrica i l'irreal de la imaginació dels treballadors. L'escenari és postindustrial: maquinària pesant –difícil, però no impossible de transportar: volen fer gira i ja tenen experiència en muntatges complicats i a intentar fer entendre a funcionaris de duanes que una rentadora pot ser també un instrument musical–, pistons i electrovàlvules, pantalles que mostren com en somnis l'activitat fabril, i al mig de tot plegat quatre músics vestits amb granota, que toquen instruments més o menys convencionals per acompanyar aquesta «orquestra mecànica» en què han convertit les tripes de la fàbrica, amb una sonoritat que situen en algun punt indeterminat entre «una orquestra de cambra i una big band».

Diuen els músics que han tingut dificultats «econòmiques i tècniques» per tirar endavant aquest projecte que probablement visitarà abans altres punts de l'Estat espanyol i Europa que no pas Barcelona, on segons sembla tenen dificultats logístiques. Torn de nit, un espectacle coproduït per Temporada Alta, és sens dubte el muntatge més ambiciós de Cabo San Roque en els seus vuit anys de vida. «No sabem si és el més ambiciós, però sí el que pesa més. Cada vegada ens compliquem més la vida...»