aquesta setmana
David castillo. coordinador
Estanislau Torres, reeditat
Torres ha estat un dels grans cronistes de la postguerra. Algunes de les seves obres de ficció ho reflecteixen, però també ha destacat en la divulgació
El nostre bon amic Estanislau Torres ens envia la reedició de dues de les seves obres. D'una banda, Indrets i camins de la batalla de l'Ebre (Publicacions de l'Abadia de Montserrat), que s'ha incorporat també com a llibre digital, i La caiguda de Barcelona, 1939 (Pagès Editors). Tots dos són de temàtica històrica, però el tremp i la curiositat de Torres fa que agafin el ritme de la narració i del detall. M'explica Torres que acaba de fer 88 anys. La seva ha estat una carrera sovint a contracorrent. En aquest país, triar la llengua pròpia no és un avantatge, diríem que és un desavantatge més que s'ha d'afegir a l'analfabetisme funcional, la desídia i l'escàs valor que es dóna a la cultura. Potser amb la platja, els calamars i el Barça en tindríem prou, però no tots som del mateix parer.
Torres ha estat un dels grans cronistes de la postguerra. Algunes de les seves obres de ficció ho reflecteixen, però també ha destacat en els llibres d'excursionisme i de geografia del país. No és un escriptor qualsevol i cal posar en majúscules que té premis tan prestigiosos com ara el Sant Jordi i el Víctor Català. Currículums i valoracions a banda, hem de destacar que Indrets i camins de la batalla de l'Ebre és una guia ideal per visitar els pobles on es va viure una de les carnisseries més vils de la guerra. L'he utilitzat en més d'una ocasió. La caiguda de Barcelona, 1939 comença precisament al final de la desfeta de l'Ebre, quan els nacionals conquereixen una ciutat exhausta, amb records personals com ara l'ensorrament de l'escola amb la mort del mestre i trenta criatures un dia que la seva mare no va deixar que hi anés. En fi, records ben vius escrits amb passió i estil.