Irlanda la roja

L'independentisme irlandès de la primera meitat del segle vintè va definir, des d'una anàlisi anticolonialista, el procés d'alliberament nacional i de classe. La fita fou l'aixecament patriota de Pasqua de 1916 –magistralment evocat a Insurrecció, encara per traduir, del novel·lista Liam O'Flaherty (1896-1984)– que, malgrat que fou reprimit militarment per les tropes britàniques, esdevingué referent polític per a d'altres moviments emancipadors com el que s'anava definint al nostre de país. De fet, l'etapa transcorreguda entre 1916 i 1921 –mor en vaga de fam l'octubre de 1920 el batlle nacionalista de la ciutat de Cork Terence Macswiney (1879-1920)– fou seguida per teòrics com Rovira i Virgili i comptà amb una vasta campanya de solidaritat.

Però si hem de tenir esment d'un activista i teòric de l'emancipació gaèlica, aquest fou el socialista James Connolly (1868-1916) –del qual La Magrana publica Nacionalisme i socialisme (1979). A través de la fundació del Partit Socialista Republicà Irlandès (1896) i el seu articulisme a tribunes irlandeses i nord-americanes definí una sòlida relació entre fet nacional i lluita de classes, la qual havia de caracteritzar el rumb de l'estratègia alliberadora. Ara –amatent al moment polític vigent que pot marcar un altre embat alliberador de nacions– l'editorial basca de Tafalla Txalaparta ha publicat intel·ligentment una selecció de cinquanta-nou articles escrits entre 1896 i 1916.

Es tracta de reflexions sobre les aliances dels partidaris de l'autonomia de John Redmon (1856-1918) amb la burgesia, extraordinaris al·legats antibel·licistes davant l'esclat de la Primera Guerra Mundial, la denúncia de la política imperialista hindú i russa, la vinculació entre qüestió agrària i un projecte nacional revolucionari –llegiu el treball El patriotisme i la classe obrera (1897)–. Aquests aspectes mostren que un conflicte polític –l'irlandès– no pot ser reduït a factors d'identitat religiosa (protestants contra catòlics), per bé que aquesta identificació ocultava dominàncies econòmiques i polítiques. La crida per la República Irlandesa i l'aixecament del 24 d'abril de 1916 de l'Exèrcit Ciutadà Irlandès a Dublín sintetitzà una trajectòria i explicità el caràcter insurreccional i revolucionari independentista. Paga la pena de llegir-lo entre ratlles i extreure la conclusió que, a hores d'ara, sense mobilització ni lluita no “arriba” cap plebiscit sobre la independència.

Connolly –analitzat pel líder revolucionari basc Eugenio Etxebeste, introduït pel sindicalista Josep Garganté, actualitzat políticament per David Fernàndez i biografiat per Lorcan Collins– retrotreu a un context fonamental per comprendre que l'intercanvi desigual “metròpoli” / “perifèria” (sic) és un factor bàsic que explica per què una cultura nacional ha de ser, necessàriament, lliure. El Partit Republicà Socialista fou element clau per a una lluita que avui té com a repte reunificar l'illa i ens remet a un plantejament que explicita la crisi del qüestionat reformisme polític en clau autonomista. L'internacionalisme real, el dels pobles, no té data de caducitat.