Opinió

Tribuna

Compromís amb el coneixement

“Disposar d’una economia basada en el coneixement requereix canvis profunds en el model de funcionament del país
“La quantitat de persones de l’administració que fan feines que no serveixen per a res és gran. La culpa no és d’elles, la causa és una normativa plena de controls inútils

Tothom hauria d’estar content si el 2030 Catalunya fos un país completament immers en la societat del coneixement, fet que, segurament, comportaria un elevat estat del benestar. Intentar assolir-ho requerirà superar una sèrie d’obstacles que ens mantenen en una posició mediocre en el context europeu. Disposar d’una economia basada en el coneixement requereix alguns canvis, profunds, en el model de funcionament del país. Cal ordenar tots els departaments del govern en la direcció adequada per fer-ne la transformació. Sovint, les inèrcies d’uns frenen l’impuls d’altres.

Som un país en què, tot i evidents millores, el PIB depèn excessivament de serveis de baix valor afegit i poca intensitat de coneixement. D’altra banda, la indústria d’alt valor afegit que hi ha a Catalunya, la indústria d’alta tecnologia, és insuficient. Hi hem d’afegir una productivitat persistentment baixa si la comparem amb els països competidors. El govern, motor imprescindible, hauria d’invertir més en R+D a través del finançament directe de les universitats i dels centres de recerca, però també oferir incentius a les empreses, especialment a les pimes, perquè també ho facin. Alhora, hauria d’afavorir la creació de les condicions per fomentar la col·laboració entre el món acadèmic i la indústria, principalment amb el sector empresarial d’alt valor afegit. El finançament de projectes d’R+D conjunts entre empreses i acadèmia seria un bon mecanisme. Aquest mecanisme pot ser l’inductor de noves empreses emergents. Amb tot, es requeririen altres eines de suport a l’emprenedoria com ara incubadors i acceleradors d’empreses.

Atreure aquests sectors obliga a eliminar barreres burocràtiques, posar les coses fàcils. La quantitat de persones de l’administració que fan feines que no serveixen per a res és gran. La culpa no és d’elles, la causa és una normativa plena de controls inútils a priori i cap seguiment a posteriori, la qual cosa és una manera de posar fi a les iniciatives. La fiscalitat és un altre dels obstacles. Una comparació entre la fiscalitat, la doble fiscalitat i la complexitat i seguretat fiscal a Catalunya i als països més innovadors i competitius ens deixa en mal lloc. És obvi que, a més, la recerca, la innovació i la creació d’empreses ha de tenir accés al finançament i incentius fiscals, com ara permetre despeses deduïbles superiors al 100%.

Catalunya té un ecosistema de suport a la innovació feble. Les empreses innovadores tenen facilitat per treballar amb les universitats i centres de recerca i proximitat d’experts internacionals de la majoria dels camps. Tanmateix, l’energia és cara, amb múltiples talls en moltes zones, i les infraestructures de comunicació física i virtual que proporcioni les bases per a l’establiment de negocis i la innovació no cobreixen ni connecten tot el territori. Hi ha una consideració primordial. L’R+D empresarial, així com les principals innovacions, provenen de l’externalització d’altres països. Disposar d’un sistema més equilibrat, amb R+D+I pròpia, hauria de ser un objectiu. Per raons culturals, som un país poc emprenedor, amb por del fracàs. Els centres de decisió no són a Catalunya. Així com la passió per la recerca l’adquireixen els joves a la universitat, no passa igual amb l’esperit innovador i emprenedor. Des de petits, caldria fomentar aquestes característiques personals a través del sistema educatiu. Caldria fer-ho sense perdre de vista els dèficits ja coneguts en les matèries propedèutiques. Hem de fugir del mite de Sísif. La millora no l’aconseguirem amb grans plans estratègics ni llibres blancs, que quan s’han de posar en funcionament arriba un nou govern que els col·loca al prestatge dels llibres i plans obsolets i comença de nou la roda que acabarà com totes les anteriors. Les millores s’aconseguiren amb petites passes que s’han d’anar consolidant, polint i millorant i per fer-se irreversibles.

Som un país incomplet. En posaré un exemple. Ningú discuteix que tenim una recerca biomèdica i uns professionals de la medicina d’altíssim nivell i tecnologia mèdica capdavantera. Venen persones d’arreu del món a buscar els nostres serveis. El 2022 World Index of Healthcare Innovation situa l’Estat espanyol en el lloc 21 (no hi ha dades de Catalunya). Segurament resultarà sorprenent que ciència i tecnologia sigui l’indicador pitjor qualificat i el que fa perdre posicions. Té a veure amb tot el que he comentat anteriorment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.