Les cares de la impostura

D'entrada, cal dir que la primera novel·la del periodista i crític literari Sergi Doria parteix amb dos protagonistes singulars. D'una banda hi ha Antoni Llucià Bussé, el rei dels estafadors, que ara fa un segle va remoure mig món. Especialment cossos de policies i jutjats d'uns quants països, amb la seva facilitat per estafar quantitats ingents de diners i robar joies amb professionalitat. Va morir a casa seva i va ser glorificat amb un Enterro de Primera amb una multitud que acompanyava les despulles. Per altra banda, la seva vida real és narrada en el llibre pel personatge de ficció Ángel de la Justicia, escriptor i periodista, convençut anarquista, al qual li dolen les accions pistoleres i acabarà de confident d'Antoni Llucià i testaferro de Primo de Rivera.

Tots dos comparteixen hotel a la presó Model de Barcelona l'any 1919. Convençuts que poden treballar junts pacten que el periodista escriurà la miraculosa vida delictiva del seu company. A partir de la seva coneixença ja tenen en comú una virtut que els farà triomfants: la impostura. Llucià arriba a tenir almenys set identitats diferents, amb els seus papers que ho justifiquen, amb les set dones amb qui es va casar. A la sèptima i última, li va fer dos fills, i va ser un bon pare, però també va disposar d'altres renoms pels seus delictes. Per aconseguir seduir els seus estafats, tan aviat es disfressava de capellà, com de militar, com d'Alfons XIII, fins a una trentena de personatges reconeguts. I feia autèntiques obres d'art falsificant talons bancaris amb les signatures corresponents per enganyar banquers de tot el món.

La fama mundial de “mestre de falsificadors”, com el va definir The New York Times, o de “el rei dels lladres”, Le Figaro, li venia pel fet que volia seguir les petjades d'un Robin Hood o un Serrallonga de robar els rics. Ara bé, no ho feia per donar-ho als pobres sinó per viure lògicament com els banquers a qui estafava. Ho considerava una bondat i justícia suprema, pujar d'aquesta manera en l'escala social, de la mateixa manera que era prou generós amb les seves dones i amb les amants, a les quals seduïa amb brillants en les escapades que feia per Europa i Amèrica.

Aquest personatge peculiar, que ja té prou gent que l'ha biografiat, ha servit a Sergi Doria per imaginar un relat complex per a més glòria dels dos protagonistes. Una història farcida de relats diferents que teixeixen un calidoscopi narratiu d'imatges, situacions i desenllaços que conformen una narració estimulant i seductora. Una virtut del relat és que no saps mai si el que passa ha succeït de veritat o és també una impostura, cosa que el fa encara més intrigant i en certa manera creïble. Cal ressenyar el valor afegit d'un escenari prou atractiu com el de la Barcelona del primer terç del XX, quan anarquistes i pistolers de la patronal mataven pels carrers, la ciutat bullia activitat gràcies a la primera Gran Guerra i l'Eixample veia créixer el modernisme més atractiu. Una etapa gloriosa que explotaria amb l'arribada de la dictadura, amb un Primo de Rivera que l'havia cuinat precisament als cercles nobles de la ciutat. Un estol de personalitats reals de l'època també mostren les seves impostures, com l'extravagant alcalde Pich i Pon i Gaudí, que va acabar vivint i morint voluntàriament en la pobresa més absoluta.

Un llenguatge brillant, directe, amb diàlegs teatrals, descripcions seductores i amb fina ironia arrodoneix un llibre que també destil·la certa impostura idiomàtica en els seus diàlegs, amb un deix d'argot castellà culte, sorgit de la boca de molts catalans de soca-rel. Una excel·lent primera novel·la que es llegeix en un respir i que afegeix un gra de sorra per comprendre una de les èpoques més dinàmiques, punyents i creatives de Barcelona.