El nou folk de l'estany

Germà Negre és un grup de folk, amb tots els matisos que calguin. “És molt difícil buscar una etiqueta, perquè en la nostra música hi ha també ska, rumba, reggae i altres estils. Tots venim de mons molt diferents: de la música clàssica, del punk, del metal... Però amb Germà Negre vam apostar pel folk, que fa uns anys va quedar força relegat com una cosa anacrònica, quan la veritat és que la música i la festa popular dels Països Catalans és un material de primer ordre”, expliquen els components d'aquest grup banyolí, que acaba de publicar el seu primer disc, Els àngels fan torrades (Halley Records; descàrrega lliure des del web del grup), un treball format per una dotzena de versions “peculiars” de cançons populars –“Sempre amb una part de creació pròpia”–, en alguns casos a través de les relectures prèvies fetes per altres grups com ara Al Tall, Esquirols i Mesclat.

El concepte de popular pot arribar a ser molt ampli, així que també hi trobem la Noia de porcellana, de Pau Riba, i, recuperats de la primera maqueta dels banyolins, els Rius de Babylon de Boney M –que també era un refregit en el seu origen, a partir d'un tema reggae–, a partir de la versió que en va fer Quimi Portet.

Van gravar el disc molt a prop de casa, als estudis Ground de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany), i la producció va anar a càrrec del músic banyolí Vic Moliner (Verd i Blau). “Per nosaltres va ser la nostra primera experiència amb un productor i, a més, ell no estava habituat a treballar amb instruments com ara la tenora i l'acordió, així que va ser un experiment per a tots plegats. Però tenim una bona relació d'amistat i tot va anar molt bé.”

Adrià Dilmé (acordió diatònic, guitarró i veu), Adrià Estarriola (violí i mandolina), Adrià Mateos (bateria), Aleix Pagès (baix), Eudald Grabulosa (guitarres i veus) i Ferran Roure (tenora i saxo) formen Germà Negre. El grup va néixer fa tres anys i mig, inicialment per “incentivar la festa de Sant Joan a Banyoles, que havia quedat una mica esmorteïda”. Aquest any hi tornaran a tocar per la revetlla del casal independentista de Banyoles, a la plaça Servites, com també tornaran a fer-ho el 8 d'agost a la festa major del petit poble garrotxí d'Oix, una celebració que ells han ajudat a reactivar els últims anys. Una altra tradició que ha consolidat el grup són els premis Germà Negre, que han arribat a la tercera edició i ja s'han convertit en un esdeveniment social i en uns guardons que, a pesar d'atorgar-se amb molt d'humor, comencen a estar molt disputats.

“Tot va canviar a la Fira Mediterrània de Manresa del 2013. Va ser el punt d'inflexió de Germà Negre: fins llavors fèiem uns trenta concerts a l'any i l'any passat ja en vam fer uns setanta. Podríem dir que ara som més professionals, encara que tots treballem en altres feines i és difícil compaginar-les amb el grup”, expliquen. A més, volen ser “el màxim d'assemblearis possible” i, a part dels assajos, es troben un dia a la setmana per prendre decisions col·lectivament. I encara tenen temps per voltar arreu dels Països Catalans per buscar aliances i “fer xarxa”: alguns companys de viatge els han trobat molt a prop, com el Manelic de Pera, “l'últim trobador de la Garrotxa”, i altres més lluny com ara els valencians Ivan Gosp (Aspencat) i Pep Gimeno Botifarra, que canten en un parell de temes. També hi han col·laborat Marc Serrats Xerramequ i Perepau Ximenis, i Carles Belda ha escrit el pròleg del disc, titulat Els àngels fan torrades perquè aquesta expressió vol dir “que alguna cosa passarà i hi haurà un canvi; com a país, estem a l'expectativa”. Germà Negre actuarà el 29 de maig a Cassà de la Selva, el 30 a la Pera i el 5 de juny a Girona (Sant Narcís).