Opinió

des del jardí

vicenç pagès jordà

Ironia i cinisme (Flaubert i Bierce)

B
Bierce obre el problema amb un bisturí, mentre que Flaubert l'esquiva tot apuntant a la mirada

A vegades em quedo en blanc quan un estudiant em pregunta la diferència entre ironia i cinisme. En abstracte aquesta distinció no sempre és fàcil d'establir. Una de les coses que sabem els professors és que, a l'hora de sortir del pas, no hi ha res com un bon diccionari. La majoria de les definicions d'El diccionari del diable, del nord-americà Ambrose
Bierce, que ha publicat Angle Editorial en traducció de Pere Guixà, són cíniques. En canvi la majoria de les que figuren en el Diccionari de tòpics (l'apèndix final de Bouvard i Pécuchet, Proa, traduït per Jordi Llovet), de Gustave Flaubert, són perfectament iròniques. Vegem com defineixen les mateixes paraules.

Segons Ambrose Bierce (1842-1914), un conservador és un “home d'estat al qual els mals presents li agraden i que per tant dissenteix del liberal, que vol substituir-lo per altres de nous”. Gustave Flaubert (1821-1880), en canvi, defineix un conservador com un “home polític amb molta panxa”.

Apunta Bierce que la felicitat és la “sensació agradable que l'ésser humà té quan veu el patiment d'una altra persona”. Flaubert, en canvi, escriu que la felicitat “és sempre ‘total'. Si la vostra minyona es diu Felicitat, llavors no es pot demanar més.”

Ambrose Bierce sosté que la terra és “part de la superfície del planeta que és propietat d'algú”. Flaubert, en canvi, comenta: “Parlar dels ‘quatre punts de la terra', ja que és rodona.”

El diccionari de Bierce denuncia segments de la realitat sense suggerir cap solució: és un moralista amarg. El diccionari de Flaubert, en canvi, retrata la manera ridícula com alguns ciutadans veuen la realitat: és un caricaturista jovial. Bierce obre el problema amb un bisturí, mentre que Flaubert l'esquiva tot apuntant a la mirada, i sobretot a la frase, amb què se'n parla.

Tots dos van compondre aquests diccionaris al final de les seves vides. Bierce, ràpid i pròdig en definicions cíniques, les publicava a la premsa abans de compilar-les en el diccionari. En canvi el diccionari irònic de Flaubert, un home que escrivia a poc a poc i amb dificultats, es va publicar de manera pòstuma. Bierce es tanca en si mateix per produir un aforisme agut, mentre que Flaubert recrea amb humor el que sent pel carrer.

Ambrose Bierce és el patró dels periodistes que aspiren a millorar la realitat, mentre que Gustave Flaubert és el model de tots els qui la volen convertir en literatura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.