Una frescor tan necessària

Borja Figuerola (Barcelona, 1985) proposa una trama fresca, divertida, amb un ritme impecable, en general ben escrita però en concret magnífica pel que fa als diàlegs, a les increpacions al lector, amb riquesa d'onomatopeies...

Una obra que després de voltar per editorials i no rebre respostes (un mal costum que tenen massa editors, sumant l'agonia de trigar sis mesos per dir no quan amb un cop d'ull ja l'han descartat) ha estat publicada en format limitat. Tant és, el públic ja la pot llegir.

No te hundas, Johnny. El último grunge recorda les primeres novel·les de Kiko Amat (per posar un sol referent i pròxim), plena de música de tota mena, de gent jove que fa el que fa la gent jove però que ens cauen bé perquè són simpàtics. Amb dificultats emocionals i dubtes existencials que no sempre passen amb l'edat, però plantejades d'una manera gens dramàtica. De fet, la ironia de Borja Figuerola és elegant i efectiva.

Johnny és un grunge de Barcelona (quan ja ha passat de moda, d'aquí prové el subtítol) que ven discos en una botiga. Tot i que en molts moments es comporta d'una manera immadura, mesquina i egoista, es fa estimar pels amics. S'enamora de la bonica Audrey, de cop, i viu una última nit del Primavera Sound que recordarà sempre. Una nit d'amor? No, lligat en una habitació d'hotel i amenaçat de rebre un tret al clatell.

Perquè és una novel·la de joves que atrapa el lector (ampli, tot i que amb alguns límits generacionals, és cert), amb tot el que hem dit i afegint-hi un fons de thriller, que sempre va bé. Insistim, el de Borja Figuerola és un bon debut.