feminitats
ada castells
Poètica de les barriades
Agafo una novel·la i llegeixo: “Reme es una vieja indecente que viste con harapos y deja que el pelo le crezca sobre los hombros como la mala hierba.” A l'acte intueixo que aquesta tal Reme em caurà bé i té una bona història per explicar-me. La intuïció no em decep.
És així. A través de 264 pàgines acabo sabent que és una de les primeres habitants d'un barri de cases barates d'una ciutat espanyola com tantes altres. Hi arriba als seixanta, atreta pel barri promogut per Acció Catòlica, i s'hi manté fins a l'actualitat, quan ja és un gueto poblat per petits traficants de tecnologia, activistes despistats amb ànima romàntica i mares desesperades perquè la droga els ha robat els fills. Tot fa un gir quan Reme es planta i vol deixar d'obeir, vol ser lliure, vol sortir de tanta misèria i tanta passivitat. És així com es converteix en l'heroïna d'una revolta i ho fa perquè, per casualitat, s'ha sentit picada pel cuc de la literatura i la seva visió del món s'ha transformat.
Desesperació passiva
Reme pot fugir de tot això perquè, per equivocació, li arriba a casa una capsa amb llibres dels grans clàssics i en devora la mala llet elegant i la intel·ligència. Potser no n'ha entès totes les frases, però s'adona que altres mons són possibles i estan a les biblioteques i a les llibreries i han de sortir al carrer.