Ollé situa Espriu en la seva infantesa
El director segueix el seu periple de reivindicació d'autors oblidats a «El jardí dels cinc arbres», que obre Temporada Alta
Salvador Espriu, ara fa només dues dècades, semblava que era l'únic poeta nacional. L'únic que podia guanyar el premi Nobel. Avui no el llegeix pràcticament ningú, segons es lamentava ahir el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer. Joan Ollé ha fet una selecció de textos i poemes que no traeixin el gust per una llengua que es perd (Espriu era un defensor del català, tot i que temia que acabaria desapareixent) i que alhora sigui perfectament entenedors per al públic actual.
Espriu va ser una persona malalta que només rebia sotragades de la vida. Des de la mort prematura dels germans pel xarampió fins a la desaparició de la seva referència a la universitat, Bartomeu Rosselló-Pòrcel. La Guerra Civil, la mort de la mare, la situació del català a les catacumbes durant el franquisme... Per superar aquests episodis tristos es refugiava en la seva Arenys de Mar de la infància. En aquest sentit, l'impuls de Ricard Salvat a la companyia Adrià Gual el va motivar per treballar i descobrir un món que celebraria la seva poesia. Salvat, mort l'any passat, va fer diverses versions d'un espectacle en què espigolava l'obra d'Espriu. Per això, ahir Ollé dedicava el treball al doctor Salvat, l'activista de diverses Ronda de mort a Sinera.
Ollé recorda d'Arenys la missa i la platja, però també la botiga de roba interior Ariadna. Pel director, l'obra d'Espriu prevaldrà gràcies als seus versos metafísics, «la seva reflexió sobre la condició humana davant la mort». El director arriba al cosmos d'Ollé després d'haver treballat una dramatúrgia sobre fragments d'El quadern gris, de Josep Pla, i d'haver fet per a Temporada Alta una revisió dels versos d'Estellés, Coral romput. En tots tres muntatges, ha comptat amb un equip d'actors estables com ara Montserrat Carulla, Joan Anguera i Ivan Benet. En aquesta peça també s'incorpora Enric Majó, un actor que ha pogut treballar en alguna de les mirades de Salvat sobre la literatura d'Espriu. L'obra vol ser un record dels noms que van treballar pel teatre els anys 70 amb Espriu, Salvat i també Montserrat Roig, o Maria Aurèlia Campmany.
Un musical
El vers d'Espriu vindrà acompanyat de cançons que s'interpretaran en directe. Són peces conegudes, de versos del poeta musicats per Raimon i altres intèrprets com ara Ramon Muntaner, Joan Manuel Serrat, Toti Soler i Paco Ibáñez. La música aflorarà com a «contrapunt». Per Ollé, la interpretació de la cantant Sílvia Pérez Cruz converteix l'espectacle en un musical. La veu de la cantant. «mig Victòria dels Àngels i mig Camarón, fa posar la pell de gallina», sentencia el director. La selecció de textos, que ha fet amb l'ajudant de direcció, Iban Beltran, no inclou versos de La pell de brau ni la majoria de les peces teatrals. Hi apareix, sí, el final de Primera història d'Esther, que diu Joan Anguera (repetint el text que ja va defensar amb Oriol Broggi al TNC fa només dos anys). Sergi Belbel celebra la proposta valenta i diu que serà tot un èxit si l'obra incita un centenar de persones a llegir Espriu.
Carulla: «Espriu m'agrada i m'inquieta»
L'actriu Montserrat Carulla celebra tornar a l'escena amb la direcció de Joan Ollé. Ell la considera la seva musa, un cop superada l'etapa d'haver-se enfadat molt. L'actriu comenta: «Espriu m'agrada i m'inquieta.» Si Palau i Fabre era un lluitador per la llengua de manera activa, Espriu es va resignar que desapareixeria. Per això es va encaparrar a utilitzar paraules poc corrents, per donar-los una darrera oportunitat de ser pronunciades.
Ivan Benet és la mirada adversa de Carulla. Com ja va passar amb El quadern gris, de Josep Pla, aquesta obra el porta «a parlar amb els avis». Benet s'adona que aquest vocabulari més difícil rebrota de dins del cervell, on restava inconscient com una herència vital, i amb els versos d'Espriu agafen aire i es despleguen.
Ollé lamenta que Espriu hagi desaparegut de les lectures preferents. Per Ollé, Espriu dissenya a Sinera «un pessebre, una obra tancada; és una cosmogonia tancada».
L'obra gaudirà farà gira als centres d'arts escèniques. Aquesta iniciativa, impulsada per Pep Pla, del centre de Terrassa, desembarcarà dels dies 19 al 25 de novembre al Teatre Nacional de Catalunya.
