Record de Romà Vallès

El món i la matèria

Ens ha deixat Romà Vallès (Barcelona, 1923-2015), el degà de l'abstracció matèrica a Catalunya que, al llarg d'una trajectòria de més de cinquanta anys de pintura, ha militat en la pintura informalista, moviment europeu existencialista a l'Europa de postguerra, al qual va saber donar una empremta personal. Constant, persistent, incansable i regular en les seves accions, mai no es va conformar a seguir el mateix gest compulsiu que li dictava el seu interior. La seva pintura reflecteix un viatge a l'interior de la pintura i a les seves capacitats expressives, a partir del color, el gest i la matèria. La seva pintura és fruit d'un gran acte de concentració.

L'home i el cosmos

La pintura abstracta de postguerra després de l'Holocaust va posar èmfasi en la matèria pictòrica com a reflex del cos humà i de la seva encarnació. D'aquí les sèries dels Otages i els Écorchés, de Jean Fautrier, dels anys quaranta. Romà Vallès, en la seva estada a París els anys 50 connectà amb l'obra de Dubuffet, Fautrier i Wols, que reflectia aquest sentiment de reconstrucció de l' humanisme europeu a través de l'expressió de la matèria en la pintura. L' obra de Vallès va atraure els crítics catalans més importants del moment, com Alexandre Cirici, amb qui fundà l'Escola d'Art del FAD, com a gran pedagog que va ser, o Juan-Eduardo Cirlot. De la seva trajectòria cal destacar la sèrie de les Cosmogonies que inicia el 1956, en què el gest interior i matèric esdevé gairebé paisatge, amb una tendència al monocrom. Les sèries blanca o negra excel·leixen en aquest domini de la realitat interior assimilable al paisatge. El poeta Ángel Crespo escrigué en un poema a propòsit de Romà Valles: “Cuando tu mano inventa su planeta,/ un tiempo en que el signo es tierra y aire/ y mueve, a guisa de agua, remolinos de fuego recobrado.”

Noves recerques

Romà Vallès no es conformà amb les Cosmogonies que, renovades, reapareixen en la sèrie Entre segles de la dècada del 2000. Vinculà geometria i informalisme, dedicà esforços al biomorfisme, al collage i a una experiència que fusionà informalisme i art conceptual amb Reflexió-Procés-Pintura (1980), realitzada amb Jordi Cerdà. Afortunadament, la seva obra es podrà veure permanentment al Centre Cultural Caixa de Terrassa.