Festa teatral multitudinària
Jordi Prat estrena demà al Casino «La festa», amb una trentena d'intèrprets
Muntsa Alcañiz, Rosa Boladeras, Agnès Busquets,
Glòria Cano, Màrcia Cisteró, Joan Codina, Montse Colomé, Roger Coma, Marta Domingo, Sara Espígul, Sonia Espinosa, Francesc Ferrer, Xantal Gabarró, José Pedro Garcia, Marc Garcia Coté, Berta Giraut, Pau Gómez, Ivan Labanda, Jordi Llordella, Àlex Mañas, Ivan Morales, Pep Muñoz, Mireia Piferrer, Marc Pociello, Maria Rodríguez, Fiona Rycroft, Carles Sales, Jordi Vidal i Meritxell Yanes. És la llista d'intèrprets de La festa i només de llegir-la ja esgota. Però Jordi Prat confessa haver-ho passat molt bé fent un muntatge que, ni que sigui només pel nombre d'intèrprets, és peculiar. A aquesta singularitat cal afegir-hi el fet que les dues funcions programades es fan al Casino de Girona, un escenari queTemporada Alta va descobrir, en la seva vessant teatral, l'any 2007, amb el magnífic muntatge De mal en peor, dirigit per l'argentí Ricardo Bartís. Per Prat, el gran nombre d'intèrprets confereix al muntatge una energia especial: «Trenta persones mirant un sol punt, de sobte, és una imatge molt potent», assegura. A La festa, tots els intèrprets són en escena tota l'estona i el fil argumental seria que la gent que participa en la festa no és conscient que, a l'exterior, es congria una tempesta, una mena de revolució que els farà perdre la terra. Hi ha un tercer grup de gent, que s'hauran d'adaptar al seu nou món, una vegada conquerit. Tot plegat té alguna cosa del tercer acte de L'hort dels cirerers, de Txèkhov; de Party time, de Pinter, i també hi ha fragments de textos de Shakespeare, Machado, Foix, Buñuel i del mateix director, que tornar a mostrar amb aquest espectacle el seu gust pels muntatges amb repartiment nodrit, com a Obra vista o Sonets.
Prat assegura que el muntatge conté «menys que una dramatúrgia i més que una escriptura nova», en què el director i dramaturg gironí aboca el seu «estat emocional», amb referències nombroses a la pròpia terra, de manera que el públic podrà reconèixer referències a la Devesa, als rius i a la boira.
Amb La Caldera
Aquesta característica revela l'ampli marge de llibertat creativa amb què treballa el director gironí, gràcies al suport que reben els seus projectes i a la complicitat dels intèrprets, ja que aquesta mena de muntatges són d'allò més anticomercials. Tot i això, en aquesta ocasió és el centre de creació de dansa i arts escèniques contemporànies La Caldera, i molt concretament una de les seves fundadores, la coreògrafa Montse Colomé, la que ha confiat en Prat per omplir la seva parcel·la del que anomenen Carta Blanca, que és un espai que ofereix el centre als seus fundadors per dur a terme projectes de recerca i experimentació. Precisament Colomé, que també és una de les intèrprets, s'ha fet càrrec de la coreografia.
Per fer arribar a bon port el muntatge, Prat va enviar aquest estiu, per separat, els papers respectius als intèrprets, que no sabien què feia la resta del repartiment, ni com s'hi havien de relacionar. La posada en comú ha estat en els assajos, a partir del mes de setembre, i Prat assegura que ha estat un procés en què els actors i les actrius hi han tingut molt a dir, han construït els vincles amb els altres i el seu propi paper sota la supervisió de la direcció. De fet, podrien ser codirectors, diu Prat.
