Una recerca sobre el paper de l'aigua a la ciutat de Girona guanya la beca Lluís Batlle
El gironí Albert Reixach és l'autor d'aquest projecte, que incidirà en aspectes socials, polítics i identitaris de la gestió dels recursos hídrics a la ciutat
L'aigua és un dels elements que, juntament amb la pedra, defineixen més Girona. Envoltada de quatre rius i una sèquia, la seva influència al llarg de la història, tant en l'aspecte urbanístic com social i econòmic, encara perdura, i per tal d'aprofundir sobre el seu innegable impacte s'ha endegat un ambiciós projecte de recerca històrica que pretén omplir els buits i aprofundir en el gran arc d'implicacions al voltant de la gestió d'aquest recurs hídric al llarg d'un ampli període temporal, que abraça del segle XIV al XVIII. Es tracta del projecte guanyador de la primera edició de la beca de recerca històrica Lluís Batlle i Prats, que s'ha atorgat a Albert Reixach (Santa Pau, 1986), investigador del CSIC i doctorant d'història medieval a la UdG, on la setmana vinent defensarà la seva tesi.
L'historiador gironí, al qual tots presenten com “una jove promesa en el camp de la historiografia”, va avançar ahir a grans trets en què consistirà aquest estudi que ha d'aprofundir en el coneixement de la ciutat fluvial. S'analitzarà a partir del moment en què comencen a aparèixer els primers documents i fins a l'activitat industrial. Se centrarà sobretot en les diverses gestions que s'han fet de l'aigua a través de les seves infraestructures, com són les sèquies molins i altres tipus d'equipaments (destacant espais emblemàtics com la sèquia Monar i la Devesa). Abordarà també les relacions socials al voltant d'aquests usos (regadius i hortes), així com les iniciatives per evitar les crescudes cícliques i els desbordaments del Ter i l'Onyar. Pel que fa les fonts, Reixach prioritzarà l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i per documentació de l'etapa moderna, l'arxiu municipal i l'arxiu històric.
Tant la segona tinenta d'alcalde i regidora adjunta a l'alcaldia, Marta Madrenas, com la directora del Museu d'Història, Sílvia Planas, i el representant de l'Institut d'Estudis Gironins, Pere Freixas, van coincidir a destacar que, malgrat que el nivell dels projectes ha estat altíssim, el de l'Albert Reixach va destacar, i per això la decisió va ser unànime.“No és gens habitual per la seva joventut, i és a la vegada una satisfacció, donar un guardó a una jove promesa”, van remarcar els representants de la beca.