L'Espluga reviu l'etapa de Josep Cañas a Mèxic

Fins al 27 de setembre la Sala Maria Font del Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) presenta l'exposició Josep Cañas (1905-2001). Es tracta d'una mostra de dibuixos i escultures de l'artista nascut a Banyeres del Penedès que està centrada en les obres de tema indigenista que va fer arran de la seva estada a Mèxic.

Cañas va estar a Mèxic durant set anys, de l'agost del 1948 fins a l'any 1955, i durant els primers deu mesos d'estada ja havia fet més de setanta-cinc pintures. Aquestes van ser valorades tant des del punt de vista artístic com pel seu valor científic des del punt de vista antropològic.

De fet, els crítics consideren que aquesta època mexicana va ser la més fructífera però també la més de rellevant per la influència que va suposar en la seva vida i en la seva obra. Segons Mònica Roca, directora del Museu Josep Cañas, la seva obra comença reflectint un caràcter senzill i mediterrani, amb obres de petites dimensions com La veremadora, que es pot veure a l'exposició, i posteriorment “evoluciona en la maduresa cap a la monumentalitat”.

Cañas va formar-se a l'Escola d'Arts i Oficis de Vilanova i la Geltrú, al Cercle de Sant Lluch i al Real Círculo Artístico de Barcelona. El 1932 va fer la seva primera exposició individual a la Sala Parés. El 1937 va esculpir una de les seves escultures més emblemàtiques, El dinamiter. De l'estada a Mèxic en va sorgir una obra de tema indígena que li va donar reconeixement internacional. Cal destacar la seva obra monumental amb grans escultures com Als castellers (Vilafranca del Penedès, 1963), A la sardana (Montjuïc, Barcelona, 1965) o Carmen Amaya (Montjuïc, Barcelona, 1966).