Mirador
A l'ombra de James Bond
Quan Mortadel·lo i Filemó van passar de tenir una agència de detectius a treballar per als serveis d'intel·ligència estatal, van entrar a la T.I.A. El nom al·ludia a la sèrie de televisió dels anys seixanta que en el mercat hispanoparlant es va titular El agente de C.I.P.O.L., però com molt clar vèiem als títols de crèdit, fins i tot els nens que no sabien anglès, era The man from U.N.C.L.E. De ben segur que l'uncle al qual es referia era l'Oncle Sam.
Com la creació d'Ibáñez, la sèrie va néixer a l'ombra de James Bond. No era una paròdia com Superagente 86, però tenia un cert toc d'humor i exagerava la parafernàlia armamentística de l'agent 007. Els protagonistes eren Robert Vaughn, en el paper de l'americà Napoleon Solo, i David McCallum, en el del georgià Illya Kuryakin; entre tots dos no superaven l'atractiu de Sean Connery, però feien una parella simpàtica que aportava una mica de caliu a la guerra freda.
Fascinant era la manera d'entrar al seu cau supersecret, on eren rebuts pel cap britànic Alexander Wawerly (gran Leo G. Carroll): una porta secreta en una bugaderia. I, si no ho recordo malament, també ho feien des de cal barber. Com Mortadel·lo.